Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dijous, 20 de maig de 2010

Cridem al Pepito Grillo?

Cridem al Pepito grillo? (la veu de la consciència)


L’autoestima comença per un mateix. El nivell d’implicació comença per les prioritats.

Depèn amb qui parles, grup d’amics, una persona en concret, saps que pots captar la seva atenció tocant el tema que més l’interessa, per la majoria de la gent ha canviat. Les prioritats, els costums, els valors s’ordenen com a un li dóna la gana.
L’austeritat ja la recuperarem no us preocupeu!, aquesta segur, que ja la tenim a l’ordre del dia i ben asseguda al cap de taula; i el sentit de l’esforç i el treball constant, també, i el saber que res se’ns regala, també . La crisi ens aportarà una recuperació de valors, cosa molt positiva, i si n’hi ha una l’haurem d’aprofitar, no?; molts a la força, altres per por, però vés per on, jo penso que ens enriquirà personalment.

A mi m’agradaria que reflexionéssim tots plegats en el com, en el de quina manera hem de reaccionar, comportar-nos, enlairar-nos davant d’aquesta “pesta” que ens ha tocat viure i que hem de superar, ens agradi o no... Abans es feien promeses. Mireu...sempre podem fer com els de Tossa Mar i prometre que si Déu fa marxar la “la pesta negra” anirem en peregrinació fins a Santa Coloma de Farners (jo sempre tiro cap a casa) O fer com aquell ruc (Això del ruc català... que pujar, pujar l’autoestima no ho fa eh, que et diguin ruc?, però l’acceptarem,... és l’animal que es va trobar) El ruc pot fer dues coses a dins el pou... Deixar-se tirar la sorra i ofegar-se amb ella i ser més llest que molts rucs i trepitjar-la a mida que va caient i així, tot el que li cau, li serveix per anar pujant el pou, (caigui el que caigui, clar, no sempre cau sorreta neta... )

Us heu fixat que si parles amb gent de futbol t’escolten i donen la seva opinió, hi ha diàleg... si parles dels fills per suposat, i si parles de política? el canvi és increïble, ja no hi ha sobretaules polítiques, la primera resposta és, això no té remei ! canviem de tema? (la segona) que estàvem molt bé parlant d’altres coses.

No ho entenc, de veritat que no ho entenc... Desafecció? Au va! Jo crido a la meva autoestima, assessora personal, i li dic: nena vine cap aquí que parlarem tu i jo a veure si en traiem aigua clara (a la del país la crido després). Això no és desafecció, oi? això és irresponsabilitat, no creus?, i l’autoestima que és autoestima diu: dona això el que és o sembla ser és abandó, deixar-se trepitjar...-ella em llegeix el pensament- com dius? Que no vols anar a votar? Au va! Quina autoestima tens tu? Jo, si segueixes així me’ n vaig, deixaràs que et prenguin més el pèl? (de fet el ruc en té poc) Has pensat mai, segueix ella, que tens els govern que tens perquè tu l’has posat a manar? Pensa que estàs parlant del futur dels teus fills (aquí m’ha tocat) i si no ho fas per ells per qui ho faràs. Aixeca’t, reacciona, planta cara, parla clar amb el vot i si pots d’alguna manera més, que per això hi ha les TIC ara, ja veus que sóc una autoestima moderna, no deixis que et malmetin amb mi, que jo sóc bona per tu. Però autoestima no hi ha consens, no hi ha coherència, ens manipulen, no prosperem, no hi ha sentit comú, què hi puc fer? Bona pregunta! Em respon sempre: doncs no deixar que et tractin de ruca i que sàpiguen que tens criteri, el canvi de tot això comença autoestima per autoestima (jo t’ajudo avisant a les meves amigues). Els que no en tinguin faran el que fan els covards no reaccionar i deixar-se. Això si eh, pensa que els catalans el que més els agrada és criticar, vagin o no a donar la seva opinió, almenys el dia que toca.

Deixarem que ens segueixin manipulant i posant d'entredit un país que havia sigut sempre admirat i per tant envejat ? (l’autoestima catalana arrenca, senyors i senyores) Podem tots posar el nostre granet d’autoestima, les nostres ganes de canviar les coses amb les que no estem d'acord. No n'esteu tips de tanta història? Pregunteu a les vostres autoestimes!

El poble és sobirà i està en disposició d’exigir al govern un bon govern i està en disposició de canviar-lo si creu que no està realitzant les seves responsabilitats correctament. I diré més... està en disposició de canviar-lo sempre, espero que sempre, sigui, amb coherència, sentit comú i criteri i no per aproximació o afiliació a un partit polític.Ens perdrien tot el respecte, de nou.

1 comentari:

Anònim ha dit...

En el diàleg amb les altres persones com dius, el tema es fonamental, doncs si l'interes es compartit pot ser profitos.
Però la realitat es que cadascú esta aferrat a les seves idees, i costa moure un milimetre les opinions dels altres, encara que estiguem carregats de certessa.
Avet_blau