Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Catalans il.lustres. Cultura Catalana

Ahir no tenia son i vaig recordar que em van fer un regal, no fa gaire, d’un llibret fet per la Biblioteca de Catalunya. Podeu trobar l’edició electrònica a www.eapc.cat/publicacions/varia/Prat_de_la_Riba.


És una reproducció facsímil de l’obra editada per Tipografia Catalunya escrit per Josep Vallés a Barcelona any 1925.
Prat de la Riba va ser el primer President de la Mancomunitat de Catalunya (1870-1917)
Us escriuré el pròleg perquè crec que és del tot actual. I expressa molt bé moltes coses que es diuen i creiem molts catalans.

Biblioteca Popular, Biografia de Catalans Il.lustres

Diu així (i l’escric tal i com està):

“Si l’abundó i varietat de publicacions, llibres, revistes, periòdics, són una prova manifesta de la cultura d’un poble, bé podem assegurar que Catalunya poseeix aquesta qualitat en grau superior.

Però malgrat ésser tant abundosa la nostra producció literària, resulta un bon xic estrany i incomprensible que entre els nombrosos escriptors de nostra terra no n’hi hagi que dediquin el seu talent i energíes al conreu dels estudis d’Història i Geografia de Catalunya. Es que Catalunya està mancada d’Història? La té ben antiga i gloriosa. Nombrosos manuscrits i obres de molt mèrit i importància resten polsosos en els armaris de nostres biblioteques.

Dificilment es pot estimar la pàtria desconeixent la seva història.

Per a despertar aquest amor, hi hà per ventura alguna cosa més a propòsit que la lectura dels gloriosos fets realitzats pels vostres avant-passats, de nostres institucions i de “nostres coses”? Alguns catalans més d’una vegada han expresat l’extranyesa i disgust que els hi causava l’oblit i prostergació en que nostres homes de lletres teníen aquest importantíssim ram de la literatura.

Desgraciadament és massa crescut el nombre de catalans que tenen de la nostra Història un coneixement mols superficial o nul.

No és que nosaltres tinguem la pretensió d’omplir aquest buit, però si que volem, dins la modesta esfera de nostra acció, contribuir a la divulgació de la Història de Catalunya. D’entre ses glorioses pàgines escullirem els fets més importants; a més a més publicarem resenyes d’episodis, i donarem a conèixer les institucions de la nostra terra i totes aquelles coses mitjançant les quals tot català pugui assolir un ple coneixement de la influència i lloc preeminet en que sempre s’ha mantingut Catalunya entre les diferents regions de la peninsula ibèrica.

Per altra banda, res hi hà tant sugestíu per a la intel.ligència de la joventud ni res pot millor despertar en son cor l’amor a la pàtria, a la virtud i al treball que la lectura de les vides d’aquells grans homes que amb son exemple ens assenyalen el camí a seguir si volem ésser homes de profit per a nostra pàtria.”

1 comentari:

Anònim ha dit...

Com escrivien aquesta gent! Quina època! Encara els llegim i omplen el nostre esperit amb la trempera necessaria... ;)
@Miren