el 21 d'octubre del 2009 vaig obrir aquest bloc sense saber a què em portaria. Fins llavors, ja us ho vaig explicar, només escrivia en llibretes. Ara ho faig als dos costats. No he perdut la bona costum d'agafar un bolígraf, bic, sobretot, i escriure, pel record, coses que m'hagin fet vibrar d'una manera o altre al llarg del dia o la setmana.
M'han passat moltes coses en aquests dos anys i una mica el bloc recull tot el que he anat construint, apartant, afegint ... dins la meva vida, el meu dia a dia.
La intenció era fer un bloc personal on tot hi cap, totes les preocupacions, reflexions, lectures que m'han resultat belles i lectures velles que m'han ajudat a tirar endavant. La qüestió era perdre la vergonya, posar en veu alta tot allò que tenia amagat en tapes vermelles, una tanca a saltar, més portes per obrir. Més reptes.
Al cap de poc vaig perdre el pare, ell va poder llegir els tres primers apunts i prou. La idea no va agradar-li
-Si vols ja et llegiré jo, les llibretes! (ànims no me'n va donar....) i seguidament, va dir, perquè?
- Doncs per què a vegades sento que tinc alguna cosa a dir.
- Això ho veurà tothom. Sigues prudent. Fes el que creguis (el... igualment ho faràs, s'ho va estalviar. Jo ja sabia que anava implícit).
I així he seguit, ara farà dos anys. Més o menys constant, depenent del temps, la inspiració, sobretot, i la valoració personal de si valia la pena compartir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada