Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

divendres, 16 d’abril de 2010

El Castell De Montsoriu. Vegueria de Montsoriu.Reconstrucció Castell Gòtic Vescomtat de Cabrera


















Entrada a les estàncies nobles des del rebost. Teniu més fotos enviades al twitter, us adjunto els enllaços.
http://twitpic.com/1fyod2
http://twitpic.com/1fyo1e
http://twitpic.com/1fynez
http://twitpic.com/1fyla7
http://twitpic.com/1fyl65
http://tweetphoto.com/18630890
http://tweetphoto.com/18630581
http://tweetphoto.com/18627305



Un castell preocupat per l'aigua.
El castell de Montsoriu no és una única construcció, sinó que es tracta d'un important conjunt arquitectònic que engloba dins seu diverses construccions: els tres recintes concèntrics del castell, la torre de guaita isolada i el poblat medieval. Cada un d'aquests tres gran conjunts presenta una funcionalitat diferenciada, i es pot englobar tot en un gran període de construcció i ús de les estructures, situat en època gòtica. Tot i així, no tot el conjunt  monumental s'aixecà en el mateix  moment cronològic, sinó que el castell s'anà bastint progressivament al llarg d'un vast període que comprèn els segles X-XIV.

Es troba format per tres recintes delimitats i closo per muralles, el recinte sobirà, el recinte del pati d'arme i el recinte jussà.

L'aigua era la gran preocupació dels habitants del castell, més de 2.000 persones. La gran cisterna central és l'eix al voltant del qual es planificà arquitectònicament la construcció del segon recinte del castell. la cisterna amida 11.75 m de llargada per 4.55 d'amplada i 5m de fondària. És, doncs, una de les cisternes per a l'emmagatzematge d'aigua de pluja més gran dels castell gòtics catalans, amb una capacitat aproximade de 268mil litres d'aigua. També és de gran interès el sistema de captació d'aigua, que mitjançant canaleres de terrissa davallava per l'interior dels murs fins al terra, passava soterrada fins a dos pous de decantació, on era depurada abans d'entrar a la cisterna coberta. El pou d'extracció d'aigua se situa en un angle laterall de la cisterna i funcionava pel sistema de vasos comunicats.

Al llar4g del segle XIV, el castell esdevindrà el palu gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, una de les principals famílies del Principat. S'ha calculat que el conjunt del domini dels Cabrera pels volts del 1360 era de 4.071 focs o famílies, que podien correspondre a uns 20.455 habitants. Segons l'historador A. Pladevall, aquesta xifra supera en molt els sudits de la resta de senyors del país, que de mitjana no arribaven al es 2.000 famílies.

El vescomte, com a senyor de ple dret de les seves baronies, a més del govern i de l'administració de justícia, dictava normes jurídiques pròpies o bé en assemblea amb els representats de les universitats o viles de seus vassalls o súbdits. Únicament tenia la limitació de no poder ingringir el dret comú, els usatges o les Consticuions generals de Catalunya. El vescomte podia convicar corts pròpies comparables a les reials. Es tractava, doncs d'un petit estat quasi del tot independent dins el mateix principat, on el vescomte esdevenia l'autoritat principal.


Trobo que és bo recordar el passat, saber d'on venim, continuar amb les nostres costums, fomentar els nostres valors i ser el més fidel possible a tot al que el cor ens mana. Però això és passat, que esdevé en present i ens dóna raons per construir un millor futur amb cap clar .

Avui ha estat un dia molt maco i enriquidor, espero que us agradi que l'hagi compartit.

Gràcies.

3 comentaris:

blanca alsina ha dit...

Ui Cristina, m'agrada molt. Sobretot els detalls de la cisterna i sistema de decantació. No tindràs pas un dibuix de tot aixó?- També m'agrada el comentari final d'estimar i conèixer, gràcies.
blancalsina@ya.com

Cristina ha dit...

Si Blanca, ja t'ho escanejaré i t'ho envio. fins aviat.

Anònim ha dit...

La restauració del castell de Montsoriu (arbucies el meu poble n'es particep)es un exemple del "ben fer" les coses.
Privat -> que dona per imposibilitat d e recuperar-->, institucions involucrades-->, camps de treball, i poc a poc pren cos i orgull, i salvem la nostra història.
M'han agradat les dades de la cisterna i l' aigua.
aquestes setmanes he estat pels castells de les remençes: Colltort, puig alder, Hostoles, en un estat lamentable llevat de Puig alder.
moltes gràcies.
avet_blau