Unes petites ratlles perquè jo almenys ja estic cansada de tant donar voltes a que si CiU ha fet bé o no ho ha fet. El discurs d'en Duran i Lleida ha estat impecable, segur, magistral i presidencialista. He estat llegint una mica els comentaris i blocs, però cada vegada em ve més a la memòria el Sr. Duran, sol, segur i amenaçant. Al principi m'he quedat del tot sobtada no esperava o potser no m'havia plantejat el que CiU faria el dia de la votació, potser perquè dos dies abans havia sentit al Sr. Mas dient que no donaria suport de cap de les maneres a la congelació de les pensions, cosa que el Sr. Duran ha demanat al Govern de Zapatero. Al final de la intervenció si em punxen no em troben sang. Però bé al llarg de la tarda desconnectada i intentant treure conclusions pròpies i contestar-me coses he arribat a la conclusió que estic del tot convençuda que CiU ha donat un exemple de responsabilitat i bon fer a un país que ens vol fer combregar amb rodes de molí. Jo afegeixo que no ha sigut pel bé d'Espanya, tinc la confiança, sé, que ha sigut pel bé de Catalunya, per no veure's arrossegada més en la seva economia i tot el que comporta. Només dir a aquells que separen Convergència Democràtica d'Unió democràtica van equivocats. A la fi són CiU. i CiU és qui ha parlat.
Felicitats CiU i felicitats Sr. Duran per la seva intervenció, realment és per recordar.
