la finestra, la neu i la vida

Havia de nevar des de les 7 de la tarda, ens hem recollit a casa amb la nevera plena i el congelador, també. Fa dos anys no vam tenir ni electricitat ni telèfon, en algunes poblacions, fins al cap de cinc dies. Això ens fa preveure una mica més. Potser, penso, exageradament. Però....

Res més acollidor que una llar plena de tot el que et pot venir de gust. Plena de cares d'il.lusió que miren constantment la finestra esperant que arribi l'esperada pluja blanca que ho cobrirà tot d'un color clar, fred, divertit on s'hi sol posar imaginació.

Res tan lluny del que al final ha passat al meu poble, de moment, mentre us escric. Altres llocs de Girona tenen ja el seu mantell blanc, que demà serà glaç o neu que ens farà somriure. Ara ja, tot en silenci, l 'emoció per hores continguda, transformada en desil.lusió descansa profundament i potser demà tindrà una sorpresa.

Com moltes coses que semblen a tocar i al final no passen i d'altres, que no has pensat, ni tan sols se t'han passat pel cap, i passen en dos segons.... Així aprenem dia a dia, des de petits petites coses que ens ensenyen el que al final passa amb tot. No és la neu la que té importància, és l'aprenentatge el que té constància i pren nota del que va passant. La interpretació d'aquestes petites coses va formant petits cors que bateguen amb força quan es fan grans i es senten igual que el dia que quan eren petits, no va nevar.

Bona nit amics, que descanseu, també.

Mundana-ment

Molts cops m’han preguntat  pel nom del bloc. Concretament per la paraula “mundà”. Quin significat li dono a mundà?  Terrenal... sense buscar un més enllà, no mundà.

Perquè? Cada dia ens ho fem més difícil. Sembla que li fem poesia a la prosa (en la manera d’actuar i parlar)  i deixem de fer poesia, per donar,  més motius, a carregar-se aquesta vida, que només, pel fet de ser viscuda, ja val la pena.

Llenguatge comú, el que utilitzem en converses amb amics, dialogant... sí. Un apropament a una vida que tots tenim, una hora o altra del dia, la que no és professional, la que és, finalment ; Família, amics, relacions... tot allò que ens deslliga d’imposicions i ens deixa mostrar-nos tal i com som, sense haver de pensar res més. Espontaneïtat. Per si algun dia, algú, cau en aquest espai en gaudeixi.

I em manifesto tal com sóc, perquè visc en aquest món i els meus problemes m’importen i els del veí també ( no per xafarderia, eh ). I perquè m’afecta el que m’envolta, em nego a viure aïllada a una vida que no em faci sentir, que no m’hipnotitzi, a vegades. Vull plorar, riure, apassionar-me, desmoralitzar-me, cridar, córrer, enamorar-me, passejar, patir, jugar, sentir el vent i deixar-me portar per ell (i les que em deixo....). Portar un pes a les espatlles constant i que es compensi constantment. Vull tenir defectes, virtuts, aprendre, ensenyar, estimar i que m’estimin. Mullar-me amb la pluja, compartir somriures, mirades, alegries, penes i tristeses, i sentir-me el més mundana possible per que d’aquesta manera és, com em sento més humana.

Vull viure mundana-ment. 

Dia... a dia

Com que tinc la grip (i us podeu guardar la broma fàcil) i estic feta un nyap, escriuré un nyap per acabar d'arreglar-ho tot.

Va no, no , no va, Cristina, escriu alguna cosa positiva.. Va, va tira enrera nena.... va 7 dies. Val pepita grilla. Començo pel dijous passat?, Sí, noia va.... Va farem l'esforç... 7 dies.

Dijous passat:  no recordo res. -No va passar res?- Bo no, m’enrecordaria  -I dolent?- No. Que també m’enrecordaria., un dia.

-Va tira endavant dona!. Divendres.- Ostres, divendres si.. -Què va passar divendres?- um, ah, bé només que la nena petita anava amb el braç enguixat, després de treure-li les crosses la setmana passada i no podia fer gimnàs i em van trucar del cole que li havien obert la parpella d'un cop d'stick, un bon dia també...

-Va dona busca, busca... (val més que no li recordem divendres ) el deixem, va. Passa cap el dissabte.-

-Dissabte, va.- Dissabte tenia bateig, molt divertit, sí. -Bé! alguna cosa bona, veus-... si... si no hagués caigut escales avall al parking i hagués agafat aquest refredat que ara no em deixa ...-( passem al diumenge?, no hi ha per on agafar-la )-

-I diumenge?,- diumenge... ep! dissabte va guanyar el Barça (sort d'en Pep)... ai , érem al diumenge, oi?, diumenge res, va fer sol, va fer un bon dia.... (ai que segueixo pensant no m'atossiguis!) vaig anar a la platja una estona, si, tranquil.litat. Mira! un bon dia diumenge ( qui no es consola és perquè no vol...)

-Tot millora veus, va dilluns- agggg . –ag?- dilluns, les 9 del matí, trucada del cole: la nena petita  s'ha trencat tota la dent del davant... s'ha de dur a enganxar, comenten... a enganxar? corre, truca, baixa, posa la dent amb llet, recull, la nena plorant cap al dentista (jo no, però no perquè no en tingués ganes) li enganxen la dent!! bon dia el dilluns també... una cara com un mapa. L'ull, la parpella, el llavi i la dent i el braç ... i clar, ens visiten els polls..., a la nit cura de polls intensiva i a trio, les tres amb bossa del caprabo al cap. Vigilant, és clar, l'ull, la parpella, el llavi, la dent i el braç.... que et sembla passem del dia? (quasi que li diem que si, no?)

Dimarts. Un altre dimarts, feina i més feina. Recollir les nenes i em criden pel carrer... , “oyeeeeee a esa niña le han echao mal de ojo!” Ja la tenim armada!, sort que no sóc d’aquestes coses. Mama que vol dir això, què vol dir que m’has de comprar una creu de què ha dit? De Caravaca nina... però no pateixis... deixa-ho. I va callar, dels cops que duia suposo, no hi està mai de callada! . Jo ....Constipada (molt, ja) però bé.. bon dia. Tampoc res d’especial eh, no et pensis!!

Dimecres, era ahir... ahir, uf ahir... es va espatllar la rentadora i el desaigua de la dutxa tampoc no anava. També va ser divertit, fregar tres vegades tot el pis inundada tota la cuina... un bon dimecres.

(-Ja veieu que ja fa estona que no dic res, qui li diu alguna cosa...?Pensarà seguir, només li queda un dia...-)

I Avui ... Un gran dia i escric un nyap perquè com podeu comprovar no hi ha més remei.

Visca el positivisme!! 

No el sé, encara. Potser algún dia li posi.

M'agrada parlar amb vosaltres, abans parlava a una llibreta (quin canvi), no m'atrevia a escriure els meus pensaments en veu alta, la por, la vergonya ... em feia estar tancada en mi mateixa i no expressar en veu alta el que estava pensant. Fins que un dia vaig llegir una frase catalana: "la vergonya era verda (Cristina, anava dirigit a mi, i a molts d’altres, però la vaig llegir jo primer) i se la va menjar un ase". Aquest fet, afegit a les bestieses, animalades, pocasoltades (aquesta em diu que no és correcte però la deixo)... que he anat llegint pel món em va fer pensar perquè no posar-n’hi més? No vindria d'una oi?. I perquè no? vaig obrir aquest espai, bloc, per escriure i potser algú , algun dia em contestaria. Per aquesta raó els comentaris i els anonimats es respecten en aquest espai-mundà. No he eliminat mai cap comentari, de moment. També és cert, que no n'hi ha hagut cap que fos insultant. (Pobre, del que ho faci!)

Penso, i així ho escric, que els meus apunts, comentaris, escrits, no volen ser res més que reflexions que jo em faig. Les conclusions, els pensaments, les coses que tingui a dir qui ho llegeix són seves i igual de respectables que les meves, i el que és més important, enriquidores, tant per uns com pels altres. I perquè l'efecte que en mi produeixen és de raonament no d'ira, desencís, desencant o decepció.

Criticar per criticar és fàcil, raonar el que critiques ja és més difícil. Expressar el rebuig o l'aprovació a fets que passen no és criticable. No parlo mai d'experiències que no hagi tingut, de converses que no hagin passat , d'opinions compartides en tertúlies amb amics i amigues o simplement fets que em fan pensar, del meu entorn immediat, o no. En definitiva, de moments, de sensacions, de coses i cosetes viscudes que he emmagatzemat al llarg dels meus, diguem, pocs anys, la meitat d'una vida, i haver tret conclusions molt meves a coses que probablement no siguin diferents a les de molta gent. Perquè (penso) no sóc diferent de la resta d'humans, perquè la meva lògica no és diferent a la lògica humana i perquè com qualsevol persona utilitzo el sentit comú quan no tinc respostes i aquest sempre té respostes per tot, si més no raonades.
Qui l’encerta l’endevina. Ai la intuïció, aquesta si que és més complicada, aquesta et fa anar un pas al davant i a vegades estrellar-te, però també et dóna opció a tornar a enlairar-te, tornar a veure l’oportunitat de superar el que podríem considerar derrota i que amb el temps t’adones que només va ser un pas de més en un moment que no calia caminar, en el millor dels casos, clar, en el pitjor una pífia , però pífia.

S’expressi o no, el sentir fa despertar certes inquietuds, a vegades tancades per sempre i no expressades per alguns, altres impetuoses i en forma de volcà (aquestes són difícils d’aturar) i d'altres que fins i tot contant a 10 es passen tres pobles... Aquí hi cap un sens fi de reaccions i respostes més o menys tardanes (depèn del caràcter i de l’estat d’ànim de cadascú) a mil fets, fins i tot el veure passar,- sense veure - , que la mosca vola al revés. L'observació, les ganes d'aprendre, la manera com estar a la vida, pendent d'una mosca eh, no cal gaire més, a mi em fa agafar una màquina d'escriure diguem-li llapis , bolígraf, o ordinador. I posar certes lletres, que es fan paraules i es converteixen en frases i que per a mi tenen un sentit, sempre. Ningú té perquè estar-hi d’acord.

Em ve de gust posar en veu alta tot allò que m'inquieta,-que són masses coses? -, potser si, més coses que puc valorar i treure’n profit. I no saps perquè un dia, creieu-me, un dia ...un tros d’aquí, un tros d’allà i un tros que t’inventes (sempre hi cap no?) perquè queda millor, escrius alguna cosa que fins i tot et fa gràcia.

Perquè tot això? ni idea , de veritat, ni idea, però va així. El començar a escriure perquè si, o no escriure, perquè no... en i per mi no ha sigut cap decisió presa premeditadament, m’hi ha portat potser un mimetisme, probable, molt probable. Una reacció de rebuig també. Una utilització de les noves tecnologies, perquè no? Algú es va negar a sentir la ràdio quan va ser inventada , o la televisió?

Avui aquestes paraules no interessaran a ningú, sabeu perquè?, perquè no fan crítica perquè es consideraran coses personals que no ens van ni ens vénen i no venen. No tenen audiència, només té audiència la crítica destructiva, la crítica perquè si o els escrits d’aprovació o rebuig, a la vegada del tot ignorats per a tots aquells a qui no aproven. I moltes vegades mal entesos i sense treure’n profit, perquè d’entrada, es llegeixen a la defensiva.

Per això és un bloc personal, on hi caben les coses més properes i les coses més llunyanes.

Mal dia avui, mal dia

Mal dia avui, mal dia. Faré honor al títol del meu bloc i seré el més natural possible. No sempre van bé les coses i no sempre ens trobem d'allò més bé, però ens costa expressar les nostres intimitats i intentem ocultar constantment un dia dolent. Quin esforç extra suposa el posar bona cara i tirar endavant sense deixar notar del tot en la expressió facial, ui! que maco m'ha quedat això, cara, cara, es diu cara , clar i català, el que realment ens passa, el cos s'encongeix, ja dec fer metro 40, i tens mal dia i a mida que avança el dia empitjora i si a sobre avui perd el barça tindré un pitjor mal dia.

La tarda no arregla les coses, la nit menys, de nit es veu tot fosc i negre ( ai egs) i demà serà millor. tornarà a sortir el sol i tornarà a estar tot endoina i potser no és millor però esperes que així sigui. Al llevar-te, i no saps perquè, ja saps que no és un bon dia.

Una dosi de realitat també ens convé a tots plegats i a mi al parlar, que egoista, se m'ordenen les idees, tot es fa més fàcil i puc treure millors conclusions tot i ser un mal dia. Avui és un mal dia, demà serà millor.

No us ha passa a vegades que les coses s'escapen de les mans sense voler? que fas una cosa amb la millor intenció i que et surten per pataneres. No, oi? ara mateix tothom és perfecte, i pensen aquesta noia està depressiva, no! aquesta noia només té un mal dia. Tots tenim el somriure posat?, que macos que esteu, què costa expressar els sentiments, les derrotes i les victòries tal com són. Els polítics, els polítics sempre guanyen, els esportistes no tenen més opció guanyen o perden. Quan un tanca un negoci ha perdut?, ah però sempre pot dir amb una rialla a la cara, cara hem dit no?, es diu cara, que ha tancat perquè ja n'ha fet prous...Té prous quartos per mantenir-se, o l’excusa universal actual... la crisi i en part té raó i en part no, també, i en part no.

Acceptem les derrotes com a derrotes i potser hi sortirem guanyant, siguem senzills i persones de paraula i segur que hi sortirem guanyant. Anem sempre amb la veritat per davant, perquè amb la veritat ens podem presentar a tot arreu . La mentida sistemàtica pot aguantar un temps fins que es fa palesa per aquell qui l’alimenta i, de mica en mica, (es torna mico) tot allò que l'ha portat a ser qui és amb una manera de ser que no porta enlloc, la vida el posa al seu lloc.

I no cal que ens hi esforcem eh, aquests mals dies val més no fer res, empitjora el dia. I et mires qui et passa pel costat i penses mira! aquest té un bon dia , i si li preguntem? potser té un dia pse, o té un dia happy guaii!. No en tinc jo de mals dies, aquest és de l'escola, siempre positivo, nunca negativo, au va! què coi, tothom té un dia emboirat i la botella, la veu mig plena o mig buida un dia d'una manera i un altre dia d'una altra, no sempre és el més positiu del món i amb el positivisme tirarem endavant. Home... no dic de deixar-te caure, però un mal dia, i la botella, no mig buida, no, buida del tot la veu tothom. o és que m'equivoco?

Tinc mal dia eh? i que avorrida dec ser, i què, oi? i què?

El dia que en Montilla parli

Jo crec que  ha parlat pels colzes... però tothom pot tenir la seva opinió.

Ahir arrel d'aquesta nota d'en Z es generava una mica de discusió sobre la foto d'en Montilla que en Z va clavar a la nota... Avui s'ha completat la conversa... Us la passo:

Z-Oi que en Montilla preguntava a en Mas si el seu projecte polític era independentista o no, doncs jo... avui vull fer-li una pregunta:
MONTILLA, VOLDRIEU FER EL FAVOR D'EXPLICAR-ME PER QUÈ NO HEU ANAT A VOTAR AL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA QUE S'HA CELEBRAT A SANT JUST DESVERN?
M'agradaria molt tenir una resposta per decidir si el puc votar o no.

X- treu aquesta foto que em posa malament el sopar,..

Y-me dona yuyu ehhh, tenir la cara aquesta aquí. Potser no l'havia vist mai tant.

Y-escolteu i la Terribas va caure a l'asquer.... o què?

R-en Montilla no enganya ningú. La seva actitud en les consultes reflexa el personatge que ens ha governat fins ara. Ni si ni no ni abstenció, passotisme total! Un personatge gris sense conviccions clares, de poques paraules i pocs fets que té por de fer i de parlar per por d'acabar essent presoner dels seus actesi de les seves paraules. En fi, un personatge per oblidar aviat i passar full a la història del nostre país.

H-DE fet es amo dels seus silencis i aixo en politica es mes preocupant que si parles.Segurament es reserva per la TRACA FINAL.

Y-a mi em fa pensar amb un acudit. d' un que vol lligar i preguntava ... d' on ets? On vius? De que fas? Que estàs enfadada? Que no parles?Ella (reservant la traca final ) va contestar: pá que... Pá cagarla? Jo afegiria (Pacagarla mas?, i en mas potser li diria que ja ha parlat prou amb els fets) ;)

Un tal com raja, i ja veurem

Mama , definitivament, et fas gran.


És cert que a mida que ens fem grans els humans reflexionem més i ens donem més al diàleg que la gent jove. No sempre estem d’humor i intentem dissimular un mal dia com podem, i a mi, això, m’esgota. Intentar canviar la cara i fer veure que sempre tot va bé no se si és bo, per mi no..., ens porta al tancament, a la falta d’espontaneïtat, a la introversió, a ser més reservat del compte. No trobeu que és una forma de repressió no expressar en cada moment com un se sent. Ens fa menys reals. I el realisme comença a ser necessari, la impulsivitat, el deixar-se portar per una intuïció sense més. Oh! i no enyoreu fer una cosa perquè si!! (potser sí em fa falta descansar).

I les incoherències que vivim tampoc ajuden oi?

Sense anar més lluny ahir tenia una petita conversa de 5 min. amb un periodista de ràdio. Parlàvem de les audiències, si porta gent famosa, li puja , clar i me’ls va començar a recitar tots (alguns no els coneixia, glups) fins que li vaig dir que parés, jo ja no donava per més. Quina contradicció, aquells a qui critiquem són als que volem escoltar. La gent no famosa deixa de ser interessant? No! Però ens donem de menys d’escoltar-la, ves per on!

La tolerància i la intolerància a l’hora d’escoltar a la gent m’ha aportat moltes coses davant la meva actitud davant la vida. Tothom té dret a ser escoltat. L’important és treure’n les conclusions que tu creus o veus que has de treure, però ser tolerant amb els demés només ha fet que enriquir-me. Potser per això tinc un caràcter obert, observador i a vegades sorprenent . A la mínima una petita idea es pot transformar en mil i una cosa, moltes sense sentit, clar, però alguna cosa personal en trec. M’agrada tenir defectes, mira vés! m’agrada no fer bé les coses, m’agrada rectificar i demanar perdó, m’agrada aprendre, dissertar, deixar volar la imaginació i tocar al final de peus a terra, intentar millorar les coses i superar-me dia a dia. I el fet d’admetre que sóc humana em dóna més seguretat que cap altra cosa.

Benvinguts al planeta terra