Benvinguts a l' octubre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns 10 de desembre de 2012

MANIFEST DE REBUIG A LA LOMCE. Comunitat educativa de Santa Coloma de Farners


MANIFEST DE REBUIG A LA LOMCE

"Davant la voluntat recentralitzadora, retrògrada, anacrònica i segregadora del Ministre Wert i la LOMCE, i la instrumentalització de l’educació amb finalitats ideològiques i polítiques del govern del PP” ,

La comunitat educativa de Sta. Coloma de Farners volem manifestar el nostre més enèrgic rebuig a l’esborrany de l’avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa, considerant que és l’atac més greu a la llengua catalana des de la fi de la dictadura franquista. Un atac covard, fet públic un cop han passat les eleccions al Parlament de Catalunya, que respon a l’estratègia sistemàtica dels aparells polítics i judicials de l’estat espanyol, de meynspreu i residualització de la llengua catalana; especialment pel que fa al model educatiu de la immersió lingüística.

El nostre model lingüístic, que té una antiguitat de més de trenta anys, és un model d’èxit que ha contribuït a la cohesió social i a l’equitat del país. Ha estat una peça integradora clau de la societat catalana de les darreres dècades.
Els resultats de les diferents avaluacions externes, confirmen, que el nivell d’aprenentatge de l’alumnat és molt semblant en les dues llengües cooficials.

Aquest debat no existeix ni en els centres educatius, ni en el país. No s’entén la necessitat de crear un problema artificial i innecessari al voltant d’aquest tema tan sensible. Ens ha costat molt arribar fins aquí, perquè ara, des del govern de l’ Estat s’intenti destruir un valor afegit del nostre model d’ensenyament linguïstic, que mai ha segregat, i menys en qüestió de llengua.
És inacceptable que els drets dels infants siguin víctima del nacionalisme espanyol.

Creiem que el debat actual de futur hauria de centrar-se en problemes reals que afecten al món de l’educació.
El ministre Wert pretén desmantellar el sistema educatiu català i la immersió lingüística, desvirtuant el model democràtic que hem construÏt entre tots, en proposar que la llengua catalana, en lloc de ser la llengua vehicular d’aprenentatge, sigui una assignatura de “quarta categoria”, Aquest atac del govern espanyol no es pot desvincular del context polític. Mai no havien arribat tan lluny en els més de trenta anys de monarquia parlamentària.
L’única resposta possible a aquest avantprojecte, passa pel front comú de partits, sindicats, entitats i del conjunt de la societat contra aquest atac, en una resposta contundent, pacífica i clara.

Defensem , i defensarem sempre, el model d’immersió lingüística del nostre país, com a eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Desmantellar aquest model implica, no solament relagar la llengua catalana, sinó una agressió a la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat i un menyspreu directe a tot Catalunya i a les seves institucions.

Sta. Coloma de Farners, 10 de desembre de 2012

dilluns 24 de setembre de 2012

300 anys de vassallatge de Josep Criballers, d'Urís, Osona




 Feia estona que havíem arribat a Barcelona i buscàvem un lloc per estar una mica més tranquils. No gaire lluny de nosaltres vam trobar en Josep. Un home gran, vestit amb barretina

Evidentment cridava l’atenció amb el caliquenyo a la mà i apartat una mica perquè no li donessin massa cops.

El vam convidar a una aigua i un cigarret que ens va demanar. Mentre parlàvem amb ell,  ja més tranquil i asseguts a Passeig de Gràcia ens va dir que venia d’Urís, del costat de Torelló i que era un poeta de pagès.

Dit això li vam demanar quin tipus de poesia escrivia. “Tinc unes 140 poesies, algunes patriòtiques, de nadal i una dedicada a la barretina” 

I doncs, perquè no ens en recita alguna de patriòtica? És al millor lloc, oi? I tant, -va contestar- i així va recitar una poesia que he transcrit.  

Per a tu Patriota i  Resistent. Nascut al 1933, un exemple de gent  gran Catalana amb esperança i que no s’ha donat mai per vençuda.



300 anys de vassallatge per Josep Criballers


300 anys de vassallatge, 300 anys d´humiliació
espanya lliure  no ens vol deixar...
perquè  pobre en quedarà.

Els anglesos ens van trair
per un tros de roca, el pacte van desobeir.
Els francesos,  el Rosselló ens varen robar
 i Catalunya més petita en va quedar

Guerres i dictadures hem passat
 i fins de nosaltres han malparlat;
Mes l’esperit de Catalunya,  es cosa que mai morirà.

Des de dalt el Castell  que fou  glòria en el passat
nostra independència volem demanar
i ben segur que s’aconseguirà
Sense vidres trencar ni contenidors cremar.

Som gent de pau , gent de bon parlar;
 i les coses sabem molt bé demanar.

Si en segles molt llunyans mirall d’ Europa vàrem ser
altra volta, volem tornar-ho a ser !

Au catalans! donem-nos les mans!
sense por, amb il.lusió!

volem el que és nostre, perquè en tenim tota la ráo.!

divendres 7 de setembre de 2012

El meu poble i jo. Salvador Espriu

Bevíem a glops
aspres vins de burla
el meu poble i jo.

Escoltàvem forts
arguments del sabre
el meu poble i jo.

Una tal lliçó
hem hagut d'entendre
el meu poble i jo.

La mateixa sort
ens uní per sempre:
el meu poble i jo.

Senyor, servidor?
Som indestriables
el meu poble i jo.

Tenim la raó
contra bords i lladres
el meu poble i jo.

Salvàvem els mots
de la nostra llengua
el meu poble i jo.

A baixar graons
de dol apreníem
el meu poble i jo.

Davallats al pou,
esguardem enlaire
el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos
en encesa espera,
el meu poble i jo.

Salvador Espriu

dijous 15 de març de 2012

Torno de la nit. Joan Vinyoli

TORNO DE LA NIT

Espera’m, torno de la nit 
ple d’imatges per tu. 

Ahir va ser un gran dia 
molt ple de coses: 

ara l’aviram 
dorm en el pal, les vaques ajagudes 
damunt la palla, l’euga 
plena renilla.

Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres 
grans aus de presa que potser comencen 
d’obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes, 
els grans ducs, els mussols, ja han fet 
la feina que els pertoca. 

Va naixent el dia 
trist, emboirat. 

La fosca fou espessa, 
dura, fredosa, encara que en algunes 
cases hi ha foc, mal sigui de butà.

Dóna’m clarícies 
d’aquesta nit: cantaven 
nens invisibles amagats al fons 
del bosc negríssim; 

se sentia 
la cobla, lluny, i la fressa 
monòtona del mar. 

A la plaça, 
sota les voltes, cada estiu 
ens asseiem una hora. 

Aquestes 
són les imatges que et porto 
del fons de la nit. 

Joan Vinyoli

diumenge 11 de març de 2012

Ja que no tinc àvia... ella sí té néta



No em perdonaria, no dedicar aquest dia 8 de març a la meva àvia. Ella va néixer un 8 de març. Avui faria 98 anys. Va morir amb el cap molt clar i com sempre havia desitjat, sense adonar-se’n. Potser, va ser l’únic descans que Déu li va donar.


dissabte 25 de febrer de 2012

Molt lluny d'aquí. Màrius Torres



MOLT LLUNY D’AQUÍ 
   
Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
 
Màrius Torres 12 juny 1939