Torno de la nit. Joan Vinyoli

TORNO DE LA NIT

Espera’m, torno de la nit 
ple d’imatges per tu. 

Ahir va ser un gran dia 
molt ple de coses: 

ara l’aviram 
dorm en el pal, les vaques ajagudes 
damunt la palla, l’euga 
plena renilla.

Hi ha ocells de mort: voltors, àguiles, altres 
grans aus de presa que potser comencen 
d’obrir els ulls dreturers, mentre les òlibes, 
els grans ducs, els mussols, ja han fet 
la feina que els pertoca. 

Va naixent el dia 
trist, emboirat. 

La fosca fou espessa, 
dura, fredosa, encara que en algunes 
cases hi ha foc, mal sigui de butà.

Dóna’m clarícies 
d’aquesta nit: cantaven 
nens invisibles amagats al fons 
del bosc negríssim; 

se sentia 
la cobla, lluny, i la fressa 
monòtona del mar. 

A la plaça, 
sota les voltes, cada estiu 
ens asseiem una hora. 

Aquestes 
són les imatges que et porto 
del fons de la nit. 

Joan Vinyoli

Ja que no tinc àvia... ella sí té néta

No em perdonaria, no dedicar aquest dia 8 de març a la meva àvia. Ella va néixer un 8 de març. Avui faria 98 anys. Va morir amb el cap molt clar i com sempre havia desitjat, sense adonar-se’n. Potser, va ser l’únic descans que Déu li va donar.

Molt lluny d'aquí. Màrius Torres

MOLT LLUNY D’AQUÍ 

   

Sé una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta,
on els anys d’alegria són breus com una nit;
on el sol és feliç, el vent és un poeta,
i la boira és fidel com el meu esperit.

L’Orient hi deixà la seva sang de roses,
la mitja lluna càlida del seu minvant etern
i, enllà d’un gran silenci de persianes closes,
un riu profund que corre per una nit d’hivern.

Als seus vells carrerons, plens de fervor, arriba
jo no sé de quins segles un gris d’amor i encens;
el so de les campanes hi té una ànima viva
i el seu batec és lliure com el del cor dels nens.

Allí, més bells encara que els parcs en primavera,
els camps humils i alegres s’obren al capaltard;
en el seu gran repòs l’ànima es fa lleugera
com enmig de la vasta paciència del mar.

Res no crida el meu cor amb més tendresa, ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas;
torna a la meva espatlla la mà greu del meu pare.
 

Màrius Torres 12 juny 1939 

Com que es tracta de Catalunya no prendré precaucions

Carnestoltes és el que el troll a les xarxes

Suposo que el carnestoltes és el que el troll, fake és a les xarxes socials. Sobretot a Twitter.

Sota l’anonimat, disfressa, troll...fake, com li vulgueu anomenar es poden fer autèntiques animalades. Hi ha qui té en twitter i altres xarxes un carnestoltes permanent. Desinhibir-se, portar a terme coses que no faries amb el teu nom. La mateixa essència de la festa.

O, o, o, oH!  I aquell que té sentit de l’humor, troba una disfressa d’allò més suggerent i divertida, que tot i sabent que representa un personatge fictici, que no és ell mateix (o sí) , l’interpreta a la perfecció i no pots deixar de seguir-lo! Encantador tot plegat.

Fake i trolls donen vida! trobar-me trolls pel camí, sí! si us plau!  

Veure com treuen l’ingeni per ser d’allò més autèntics i expressant una fina ironia i sarcasme, fins i tot, d’un tema que els preocupa o simplement una manera de fer que els resulta divertida.

A vegades només cal punxar-los per què encara siguin millors, i seguir la seva pauta per què et contestin amb coses que potser no haguessis pensat mai. Normalment sense faltar al respecte (els millors) i a vegades faltant, però són camuflats! Què volem!

És clar que no tots són bons… com les disfresses.

Triar una foto adient, un posat serè i un gran ingeni, imaginació, estudi del personatge, autèntiques obres d’art que tenen color, lucidesa i  immediatesa en les respostes. Gràcia, elegància, gran vocabulari per a convertir tot plegat en un fake, troll, disfressa que realment valgui la pena.

Avui és el vostre dia! Que gaudiu de la festa!.

Davids, per triar

Com  alguns sabreu escric una columna al Matí Digital, hereu d’una històrica capçalera catalana dels anys trenta refundat sota el lema de catalanitat, radicalitat i cosmopolitisme. El Matí creu que un teixit humà català que busqui l’excel.lència ha d’ajudar al país i així ho intenta dia a dia. Com ho prova Alfons Cornella a Infonomia buscant  continguts diferents arreu de Catalunya i fora. Per veure com!, intentar buscar perquès?, demostrar que es pot! I ara Antoni Gutiérrez proposa una iniciativa per intentar des del positivisme crear un marc de confiança en les nostres possibilitats com a país. Doncs, benvinguda sigui Good News, Catalunya!

El caràcter pessimista, crític, patidor català sembla no poder encaixar  perfectament en una iniciativa positiva que posa el punt de mira en Catalunya. Molts escrits queixant-nos, molts escrits donant voltes al mateix i mentrestant el temps va passant i ens anem quedant a la cua i perdent l’avantatge que ja ens havíem guanyat.

La mania, la sorruda mania, diria, fins i tot, de mirar el passat ens pot portar, a vegades,  a  ancorar-nos i anar-nos enfonsant cada dia més... i més...

Sóc de les que penso que amb la cara amagada, els ulls tapats i mirant impertèrrita com passen les coses al meu voltant, sense participar, res canvia. Molt  conscient que l’observació porta al moviment.

Com sempre hi ha un però (sóc catalana). Però hi ha un però, al que proposo humilment una solució, amb humor amb energia, un granet de sorra per pujar l’autoestima, l’orgull i els ànims de la gent del meu país (i els meus, evidentment!). País que veig enfonsat, cansat i que s’ha entrebancat … però no ens ho quedarem mirant, oi?! No! Doble repte.

Ja em sap greu per a tots vosaltres, però semblem Davids. …. El gran David! de Miquel Angelo, tot formós i bonic ell. Mireu-vos-el! … però nois, tot li cau ….I com aquest no agafi trempera malament ho tenim. No el veieu! Un home tan perfecte. I decaigut a la vegada. Com pot anar un home així pel món!.

Jo no vull ser com ell, tu no hauries de voler ser com ell.

Traça nois, traça, perseverància, bon humor, il.lusió, despertem!, que estem adormits, hem caigut en una paràlisi crònica i constant d’un somni que quan més tarda més ens adorm. 

No us reconec catalans... no us reconec.

Es hora d’enmirallar-nos en el futur i no viatjar a través del passat. Una mirada enrera només per reforçar un futur que no ens és aliè. Una mirada serena i espavilada, àgil, bellugadissa, inspiradora, trencadora, diferent. Una mirada catalana, que deixa bocabadat.

Feu passes, no us quedeu com aquell David pansit, petrificat. Admirat, sí, però estàtic, blanc, fred i gens despentinat!

Arremanguem-nos més. Sí, més, si cal. Des de quan en fem prou? Som el que hem sigut sempre. Un poble amb essència, un poble que lluita, mal perdi; Un poble que s’aixeca, mal caigui. Un poble, a la fi, que no pot ni hauria de voler defallir.

Jo vull ser en David que guanya en Goliat. No vull ser un David de pedra.

I tu? 

Altres enllaços:  http://elmati.cat/articles/noticia.php?id=3208 

la finestra, la neu i la vida

Havia de nevar des de les 7 de la tarda, ens hem recollit a casa amb la nevera plena i el congelador, també. Fa dos anys no vam tenir ni electricitat ni telèfon, en algunes poblacions, fins al cap de cinc dies. Això ens fa preveure una mica més. Potser, penso, exageradament. Però....

Res més acollidor que una llar plena de tot el que et pot venir de gust. Plena de cares d'il.lusió que miren constantment la finestra esperant que arribi l'esperada pluja blanca que ho cobrirà tot d'un color clar, fred, divertit on s'hi sol posar imaginació.

Res tan lluny del que al final ha passat al meu poble, de moment, mentre us escric. Altres llocs de Girona tenen ja el seu mantell blanc, que demà serà glaç o neu que ens farà somriure. Ara ja, tot en silenci, l 'emoció per hores continguda, transformada en desil.lusió descansa profundament i potser demà tindrà una sorpresa.

Com moltes coses que semblen a tocar i al final no passen i d'altres, que no has pensat, ni tan sols se t'han passat pel cap, i passen en dos segons.... Així aprenem dia a dia, des de petits petites coses que ens ensenyen el que al final passa amb tot. No és la neu la que té importància, és l'aprenentatge el que té constància i pren nota del que va passant. La interpretació d'aquestes petites coses va formant petits cors que bateguen amb força quan es fan grans i es senten igual que el dia que quan eren petits, no va nevar.

Bona nit amics, que descanseu, també.