Mal dia avui, mal dia. Faré honor al títol del meu bloc i seré el més natural possible. No sempre van bé les coses i no sempre ens trobem d'allò més bé, però ens costa expressar les nostres intimitats i intentem ocultar constantment un dia dolent. Quin esforç extra suposa el posar bona cara i tirar endavant sense deixar notar del tot en la expressió facial, ui! que maco m'ha quedat això, cara, cara, es diu cara , clar i català, el que realment ens passa, el cos s'encongeix, ja dec fer metro 40, i tens mal dia i a mida que avança el dia empitjora i si a sobre avui perd el barça tindré un pitjor mal dia.
La tarda no arregla les coses, la nit menys, de nit es veu tot fosc i negre ( ai egs) i demà serà millor. tornarà a sortir el sol i tornarà a estar tot endoina i potser no és millor però esperes que així sigui. Al llevar-te, i no saps perquè, ja saps que no és un bon dia.
Una dosi de realitat també ens convé a tots plegats i a mi al parlar, que egoista, se m'ordenen les idees, tot es fa més fàcil i puc treure millors conclusions tot i ser un mal dia. Avui és un mal dia, demà serà millor.
No us ha passa a vegades que les coses s'escapen de les mans sense voler? que fas una cosa amb la millor intenció i que et surten per pataneres. No, oi? ara mateix tothom és perfecte, i pensen aquesta noia està depressiva, no! aquesta noia només té un mal dia. Tots tenim el somriure posat?, que macos que esteu, què costa expressar els sentiments, les derrotes i les victòries tal com són. Els polítics, els polítics sempre guanyen, els esportistes no tenen més opció guanyen o perden. Quan un tanca un negoci ha perdut?, ah però sempre pot dir amb una rialla a la cara, cara hem dit no?, es diu cara, que ha tancat perquè ja n'ha fet prous...Té prous quartos per mantenir-se, o l’excusa universal actual... la crisi i en part té raó i en part no, també, i en part no.
Acceptem les derrotes com a derrotes i potser hi sortirem guanyant, siguem senzills i persones de paraula i segur que hi sortirem guanyant. Anem sempre amb la veritat per davant, perquè amb la veritat ens podem presentar a tot arreu . La mentida sistemàtica pot aguantar un temps fins que es fa palesa per aquell qui l’alimenta i, de mica en mica, (es torna mico) tot allò que l'ha portat a ser qui és amb una manera de ser que no porta enlloc, la vida el posa al seu lloc.
I no cal que ens hi esforcem eh, aquests mals dies val més no fer res, empitjora el dia. I et mires qui et passa pel costat i penses mira! aquest té un bon dia , i si li preguntem? potser té un dia pse, o té un dia happy guaii!. No en tinc jo de mals dies, aquest és de l'escola, siempre positivo, nunca negativo, au va! què coi, tothom té un dia emboirat i la botella, la veu mig plena o mig buida un dia d'una manera i un altre dia d'una altra, no sempre és el més positiu del món i amb el positivisme tirarem endavant. Home... no dic de deixar-te caure, però un mal dia, i la botella, no mig buida, no, buida del tot la veu tothom. o és que m'equivoco?
Tinc mal dia eh? i que avorrida dec ser, i què, oi? i què?
2 comentaris:
No t'equivoques, no, Cristina.
Però, es clar, com cal aparentar sempre, per "imatge social" que tots són dies bons..
La gran sort és que, com el temps, tot passa i tot canvia. Però si, tens raó, els gots arriben sempre a estar buits, encara que nomès sigui per tornar-los a emplenar d'ací a un moment.
Enhorabona per l'article, Cristina.
Gràcies,
és cert hi han dies que mai se sap el per qué es compliquen.
Edmón.
Publica un comentari a l'entrada