Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimecres, 28 d’abril de 2010

Mal dia avui, mal dia

Mal dia avui, mal dia. Faré honor al títol del meu bloc i seré el més natural possible. No sempre van bé les coses i no sempre ens trobem d'allò més bé, però ens costa expressar les nostres intimitats i intentem ocultar constantment un dia dolent. Quin esforç extra suposa el posar bona cara i tirar endavant sense deixar notar del tot en la expressió facial, ui! que maco m'ha quedat això, cara, cara, es diu cara , clar i català, el que realment ens passa, el cos s'encongeix, ja dec fer metro 40, i tens mal dia i a mida que avança el dia empitjora i si a sobre avui perd el barça tindré un pitjor mal dia.

La tarda no arregla les coses, la nit menys, de nit es veu tot fosc i negre ( ai egs) i demà serà millor. tornarà a sortir el sol i tornarà a estar tot endoina i potser no és millor però esperes que així sigui. Al llevar-te, i no saps perquè, ja saps que no és un bon dia.

Una dosi de realitat també ens convé a tots plegats i a mi al parlar, que egoista, se m'ordenen les idees, tot es fa més fàcil i puc treure millors conclusions tot i ser un mal dia. Avui és un mal dia, demà serà millor.

No us ha passa a vegades que les coses s'escapen de les mans sense voler? que fas una cosa amb la millor intenció i que et surten per pataneres. No, oi? ara mateix tothom és perfecte, i pensen aquesta noia està depressiva, no! aquesta noia només té un mal dia. Tots tenim el somriure posat?, que macos que esteu, què costa expressar els sentiments, les derrotes i les victòries tal com són. Els polítics, els polítics sempre guanyen, els esportistes no tenen més opció guanyen o perden. Quan un tanca un negoci ha perdut?, ah però sempre pot dir amb una rialla a la cara, cara hem dit no?, es diu cara, que ha tancat perquè ja n'ha fet prous...Té prous quartos per mantenir-se, o l’excusa universal actual... la crisi i en part té raó i en part no, també, i en part no.

Acceptem les derrotes com a derrotes i potser hi sortirem guanyant, siguem senzills i persones de paraula i segur que hi sortirem guanyant. Anem sempre amb la veritat per davant, perquè amb la veritat ens podem presentar a tot arreu . La mentida sistemàtica pot aguantar un temps fins que es fa palesa per aquell qui l’alimenta i, de mica en mica, (es torna mico) tot allò que l'ha portat a ser qui és amb una manera de ser que no porta enlloc, la vida el posa al seu lloc.

I no cal que ens hi esforcem eh, aquests mals dies val més no fer res, empitjora el dia. I et mires qui et passa pel costat i penses mira! aquest té un bon dia , i si li preguntem? potser té un dia pse, o té un dia happy guaii!. No en tinc jo de mals dies, aquest és de l'escola, siempre positivo, nunca negativo, au va! què coi, tothom té un dia emboirat i la botella, la veu mig plena o mig buida un dia d'una manera i un altre dia d'una altra, no sempre és el més positiu del món i amb el positivisme tirarem endavant. Home... no dic de deixar-te caure, però un mal dia, i la botella, no mig buida, no, buida del tot la veu tothom. o és que m'equivoco?

Tinc mal dia eh? i que avorrida dec ser, i què, oi? i què?

2 comentaris:

JordiLleyda ha dit...

No t'equivoques, no, Cristina.

Però, es clar, com cal aparentar sempre, per "imatge social" que tots són dies bons..

La gran sort és que, com el temps, tot passa i tot canvia. Però si, tens raó, els gots arriben sempre a estar buits, encara que nomès sigui per tornar-los a emplenar d'ací a un moment.


Enhorabona per l'article, Cristina.
Gràcies,

garmir ha dit...

és cert hi han dies que mai se sap el per qué es compliquen.
Edmón.