Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

divendres, 9 de juliol de 2010

Àvia










Perquè crec que la vida de la gent que et deixa es valora pel que fa sentir quan s'en va.

No és un adéu, àvia, és un retrobar-te amb els nostres que ens van deixar abans.


Si fossis terra creixeria en tu
I llevaria fruits d’una rara dolcesa,
Seria Fidel als camins que et solquen la pell


I als Rius secrets que travessen l’entranya

Si fossis mar manllevaria el vent
Per depertar-te remotíssims ecos.

Si fossis pluja et rebria tot nu
Si fossis bosc estimaria l’ombra.

Només et tinc a tu. Covardament
T’invoco a plena nit amb les mateixes paraules de temps ha. La lluna és groga i em xucla el moll dels ossos. Tu retornes com un record de mi mateixa i em cauen els dits a terra, lentament, les restes del temps caduc que hi viscut sense viure.

Ara és l’hora vermella dels guerrers,
Marca la cera nova amb dits llarguíssims
Estén-te a terra, acull-me
Sense el teu foc, cap foc no em vivifica

Un petó.


Martí i Pol.