Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimarts, 20 de setembre del 2011

Han recollit els carrers

He esborrat 10 vegades el que havia escrit en aquesta finestreta del blogspot... sempre ho faig així. Em dóna la sensació que és més autèntic. El que vull que sigui aquest espai. Avui no tinc ni fred ni calor, per dir-ho d'alguna manera... no estic ni fu ni fa, ni sol, ni mi, ni re... normal, tranquil.la, reposada, tocava escriure quan he vist que  l'últim post és de principis de juny, ja em val... No us oblidava eh... més aviat m'he oblidat de posar en solfabloc totes aquelles coses que m'han passat aquests tres mesos, que no són poques. I és que ni el mi , ni el fa, ni el re tocaven a Bach. I és que ni podia ... tenia el do i el re sostinguts. Havia escrit a la lluna i li explicava l' impotència que em suposava voler escriure i no poder.... com faig sempre, amb els ulls clucs i deixant-me portar, pensament darrera pensament, sense pensar en res i despullant sons que ara mateix m'envolten.

 I fa mitja hora que tecleja i encara no ha dit res. Doncs no, i què més dóna. Potser és aquesta tranquil.litat, tot dormit, silenciós. Els carrers no hi són. Demà els tornaran a posar. Però aquesta és la meva hora abans no m'envaeixi, del tot, la son.

I si he de dir alguna cosa que sigui serena, dolça i transmeti sensacions. I si he de dir alguna cosa que serveixi. I si he d'obrir els ulls per trobar, o més ben dit comprovar que la " r " del teclat, que el meu nebot va arrencar, hagi sigut escrita. I si he de parlar amb vosaltres que us sentiu còmodes.

I ni que sigui per dir-vos bona nit i que descanseu.

Ben trobats, un petó.