Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimarts, 29 de novembre de 2011

Cada persona és un món i cada cap un misteri

M'acabo d'estirar al sofà i he agafat una llibreta.Té la tapa taronja, un color que m'agrada. I la meva última adquisició un bolígraf de l'hotel de Madrid on he estat aquests dies. Us confesso que els agafo sempre. El barret de dutxa, els gels, pintes, raspall de dents, etc,  tot el que sol estar al bany ho deixo pel pròxim habitant de l'espai. Escric fa estona i d'aquí a res s'acabarà la tinta del flamant i nou bolígraf cortesia de l'hotel.

El meu accent gironí ha trencat, per què enganyar-me ....-Catalana (afirmaven).¿Pero de dónde?(afegien)-. 
Coses del català oriental, suposo (espero). De fet, es deu haver agreujat perquè quan vivia a Barcelona no em passava tant. Llavors em passava que a Girona em deien, "nena" com es nota que ara vius a can fanga i a Barcelona, "xata" com es nota que ets de Girona. O sigui..., que sempre m'ha tocat el rebre :-)

He conegut artistes d'arreu, la seva manera de veure les coses, ha aportat noves idees al meu petit caparró que poques vegades para de girar i relacionar constantment per acabar amb algun eureka....

Em va recordar a un poeta que vaig sentir un dia a Roses. I quan dic sentir, ho dic en tots els sentits... l'home s'emocionava, quasi donava la sensació que plorava, que estava depressiu i eufòric, transmetia tantes coses el seu humil, real parlar que als més sensibles i potser fins i tot als que no ho són, segur que va arribar. Necessitava, explicava, escriure poesia. Però de la poesia no podia viure, i va emprendre per poder seguir escrivint. Què feia ell perfectament? un home cult, creatiu, coneixedor de l'idioma, de les paraules, del significat de les paraules, doncs això: posar nom a les coses. I és que sembla que el vegi, encara, i em segueix posant la pell de gallina. http://elnombredelascosas.com/ Lo que se nombra adquiere fuerza, lo que no se nombra deja de existir...

Fernando Beltran, explicava que totes les coses tenen un nom natural, només falta trobar-lo. No us perdeu el seu web, de tant en tant m'hi arribo, també per la música que hi té, encomana tranquil.litat i repòs

Desde aquí un beso y sigue escribiendo poesía... y buscando los nombres de las cosas, su significado natural para poder seguir haciendo lo que a tí te apasiona y así nos lo descubriste.

Com ell, de ben segur, hi ha molta gent... de moment no he vist un discurs tant sentit en la meva, ja, mitja vida.