Porto un sarró

Porto un sarró. Un de ben gros ja que gràcies a Déu no tinc l’esquena ampla... i el necessito.

Un sarró on poso totes les mentides que sento dels colonitzadors que han vingut a portar-nos la veritat. La veritat catalana importada de les espanyes. Colonitzadors que intenten generar la crispació entre nosaltres i que només practiquen el divide et impera, tan clàssic i tan actual. Ep! que a vegades ho aconsegueixen. Però aquest, mira pse... no em preocupen tant. Em preocupa més que no sento parlar cap líder català, tots són de fora. S’ha produït el “desembarco de Normandía” , però “altuuuu” un que és d’aquí ara parla des d’Espanya i calla la noieta d’aquí, per agradar als d’allà i arrimadeta aquí i arrimadeta diferent allà (arrimem vots i aquí ens arrimem a ella, encara que no sigui ella la que arrimi)

Ciutadans és el nostre adversari depredador. Tal com parla sembla el  portador de la veritat  més absoluta i el que és més gros , engresca alguns, que saben que el que diuen, arrimats allà, no té res a veure amb el que “s’arrima” aquí. País de palla per ells, país de segones per ells, país d’arrimadetes calladetes, que el que volem és arrimar-nos allà.

Mira noiet del cul estret, n’estic molt tipa que utilitzis Catalunya per els teus propis anhels espanyols, guanya’t Espanya sense mentir sobre Catalunya  y luego (soy bilingüe) te arrimas donde puedas, porqué si conseguimos lo que queremos no tendrás donde arrimarte.

Així que el meu sarró es seguirà omplint, tot i que pesarà cada dia més, lluny de mi, enganxat al pal i ben posat a l’esquena i quan tot això acabi, i acabi bé el podré deixar al terra, descansar i treure’m, literalment, un pes de sobre.

Feu-vos un favor! Agafeu un sarró, com el meu, de pagesa pràctica i sobreviureu a aquest calvari.