Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns, 15 de febrer del 2016

Hola per sempre, Muriel

Hola Muriel, 

Has aconseguit reunir-nos moltes vegades bategant al so de la nostra llengua, cultura, les nostres tradicions i els nostres anhels. 

Avui, no et negarem, que venim a contracor i a la vegada decidits. I venim a portar-te tres regals, tres símbols que, creiem, et representen. 

Una rosa blanca, Muriel. Una rosa transparent, serena, inquieta (per jove) una flor de tendresa, d'entesa i d'alegria, propera, familiar, tímida, prudent i agraïda.... De rialla dolça....

I Una rosa vermella, Muriel, una rosa de passió (diuen que la passió és un sentiment arrelat al cor, on hi portes Catalunya )
Una rosa tenaç, amb conviccions, valenta, noble i compromesa. 

Una rosa d'amor a una terra.

Una rosa que expressa la nostra més senzilla tradició i homenatge a la cultura catalana i l'amor al país que representes. 

I un llibre Muriel, un llibre on t'escriurem tots els mots que encara dius arreu. Un llibre on
t'escriurem que serem lliures i respectuosos, rebels amb els que ens volen lligar de mans i peus, sincers. 

Tú, has abocat tot allò que tens a l'abast; La rosa blanca, la vermella i les paraules... per fer real el nostre somni. 

Perquè som com som i ens fem del que hem après; I hem après que la il.lusio, la perseverança, el diàleg, la fortalesa, la honestedat i sobretot la senzillesa ens fan ser màgics. 

Gràcies Muriel. 

Santa Coloma de Farners, 15 de febrer de 2016