Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dissabte, 7 de novembre de 2009

S'HA ACABAT EL BRÒQUIL

No, per res, és una frase ben catalana que seria molt útil d’utilitzar en aquests moments que estem vivint.
Hem de dir no a tantes coses? I el sí? On para el sí! Quan el farem servir? L’utilitzarem de nou?

I el nostre esperit de lluita? On l'hem posat? L'hem amagat?, nosaltres ens amaguem? Tanta és la confiança que el poble català ha perdut en sí mateix. Ens hem rendit? Desencisat? Ningú ho arreglarà..., tot serà igual..., no hi ha res a fer... Bestieses!

La preocupació que genera la crisi no és tanta com la preocupació per els qui ens governa. Si tinguéssim un govern com cal potser no estaríem, parlant, clar i català, tan acollonits. O no us aporten nivells alts de desconfiança tan els que governen a Madrid com els que governen Catalunya?. I estarem de braços plegats? Sempre hem lluitat. Quan jo era petita hi havia la discussió contínua del tret diferencial català. On és ara? Només cal atiar-lo com el foc i tenir confiança en nosaltres mateixos. Hem de fer honor als nostres avantpassats que lluitaven pel que creien, pel que volien. Els portés o no a la derrota, donaven la vida per aquest país que estimaven. Ara no ens demanem això però si ens hem de demanar il.lusió per construir un país del qual ens puguem sentir molt orgullosos. En definitiva el país que hem sigut sempre.

L’altre dia vaig tornar a sentir la cançó Laura i el trosset que més recordo, ara mateix, és una petita part... dues frases que les tallo expressament “i en un racó d’aquesta veu , mentre la pugui fer sentir” la nostra angoixa per l’avui, la nostra joia pel demà” “ mai m’ha mancat el teu alè”. Això fora del context de l'obra del Llach i aplicant-ho al que passa a Catalunya a mi em va fer pensar. Doncs sí Lluís: S’ha acabat el bròquil.

“Laura” : http://www.youtube.com/watch?v=8rP1gUjazpI Us recomano que l'escolteu, tan sols una vegada (si podeu)


“Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans”


Hi haurà qui la llegirà bé.

1 comentari:

garmir ha dit...

Catalunya ho té dificil, com donar resposta als nous reptes del segle XXI, el pujolisme va fer una gran obra de govern, peró com combatre el atur, les desigualtats, la nova CIU té que donar respostes a això i originals , si no li costarà tornar a governar.
Bon Blog, de nivell.
Edmón García Mira.