Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dijous, 29 d’abril del 2010

L'excepció en tota regla.

La llei de la supervivència del més fort té una excepció.

De fet, no em tocaria escriure, ja ho vaig fer ahir, però vés! he recordat el començament d'un llibre i no ho he pogut evitar...“La pell freda” d’Albert Sánchez Piñol: “Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les qual no convenen els diàlegs”.


Hi ha qui es queda fred, hi ha qui té la pell freda, hi ha qui posa pell morta i hi ha aquell que tot li rellisca i, també aquells que tenen la sang freda.

Els sentits es poden desenvolupar de moltes maneres, depenent de l’hàbitat en el que vivim. Actualment tenim un Govern tripartit totalment adaptat a l’hàbitat i en canvi sembla imminent la seva desaparició. Darwin no estaria d’acord, però vés!, també hi ha altres teories a la supervivència.

El PSC per sobreviure ha fet servir el tot em rellisca i encara hi crec, portant al poble, el seu sobirà, a quedar-se fred i posar pell morta. ERC té la sang freda de seguir aguantant la supervivència del tripartit, per tenir una mort més llarga i més lenta (supervivència a curt termini) i ICV és el soci que aguanta, a la meva manera de veure perquè té la pell freda.

Tot plegat, el tripartit està condemnat a la desaparició per la no convivència entre ells. Els partits que formen el tripartit i que ens governen es depreden entre ells i al País.

Com sempre l’únic que sobreviu, mitjanament malament, és el més fort. Els petits, units a un depredador més fort i amb rocs a la faixa (PSOE) no tenen cap mena de possibilitat d’aguantar. Se’ls mengen vius i són incapaços de reaccionar. A ERC li han donat mil i una raons per fer desaparèixer, amb temps, aquest depredador associat, però no ho fa, deu tenir un síndrome estrany! D’aquests que surten ara amb mil i un noms i que a tots ens costa recordar, o simplement ganes de poder o el morir amb les botes posades (cosa que em sembla ridícula, perquè això ho fan els valents) i ben enfangades.

Cada dia que passa el tripartit es posa més en evidència, amb una cosa o altre. Els més depredats, ERC i ICV no són capaços de lluitar per la seva supervivència... qui dia passa anys empeny? Aquí va al revés, qui dia passa més vots perd i amb raó.

La situació que estem vivint és del tot intolerable i el votant ho ha de posar de manifest d’alguna manera. Actualment la manera de posar de manifest aquesta intolerància és per desgràcia, posar pell morta i deixar de creure en l’Empresa que és el nostre País.

Fem un flac favor a Catalunya. No anant a protestar pel que s’ha estat vivint durant 7 anys a la nostra Nació i espero que això es reflecteixi, no en desafecció, sinó amb ganes de que no ens prenguin més el pèl.

Hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les qual no convenen els diàlegs.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Si, però...
Els seus interesos, són interesos partidistes, i, sobretot, personals, en el cas d'ERC, que han enganyat el pais molts vegades, i que més que la supervivència, buscaven, nomès,el canvi d'status personal. El money, sempre pel mig.

I encara no està clar que desapareguin del govern català. No guanyaran, com no han guayat mai, però si poden sumar, entre els 3, més que CiU, ho tornaran a liar-la. El PP s'hi prestarà. La desaparicio tripartita ha de passar per la reducció sensible d'escons del mes fort de la tríada (del Psoe-Psc). Altrament, compte.

I els petits, pasi el que pasi, hi estan indisolublement lligats. Per molts anys de martingales conjuntes, pels interesos també personals, sempre personals i de money, als tripartits municipals i a s diputacions tripis. O les "bases" (si en queden, sense càrrec remunerat) canvien al 100% les direccions, o la tríada tripartita seguirà unida pels càrrecs mentre puguin gaudir-ne, on sigui.

Avui llegia (Pilar Rahola, a La Vang., crec recordar) que el fill de l'ex-conseller en cap (pobres càrrecs, quina gent hi han posat..) Josep Bargalló, del 1er. tripi, i que té 25 anys, ha estat, digitalment, es clar, fitxat com assessor de 'Ajuntament de Tarragona (alcalde sociata, naturalment), per uns 40.000 € anuals, atesa la ......(què, res professional, res, nomès per ser full de qui es..).

Exprimint les nostres llimones, i les que han manllevat de manera clamorosa, fins el darrer suc.
Tripisuc. Això són.

Cordialment,
Jordi

Jordi Baez ha dit...

Que n'ets de bona persona, Cristina, fent una crítica fins i tot educada d'aquest "artefacte pútrid". Si, el depredador. Però ha demostrat, ho está fent a diari, i amb la clatellada in pèctore del TC més, que ni es depredador ni té insting assassí com altres. Es una trista sucursal bilingüe de l'autèntic depredador, en mans del titellaire més mentider que han vist les espanyes i del prenedor de pél més esgarrifós que hi ha hagut des que Fernando VII ("El Molesto", segons el mestre Forges) va dir que estimava Catalunya.

I que dir dels eco-inútils. Un grupet de antisistemes que gràcies a que a CAT encara hi queden "cumbaiás" suficients, han tret quatre vots i per art de l'aritmètica que mai falla, el seu concurs ha estat necessari per fer rutllar l'artefacte. Ells son planers i clars, com el PP. Son tontos de naixement, fan tonteries, com diria Forrest Gump, però les tonteries fetes des d'una conselleria, fan mal, molt de mal.

Els veritables culpables, els Judas que un dia rebran tota la responsabilitat del que ha passat al país durant 8 anys, els desgraciats (que tenen desgràcia, vull dir, no els estic insultant, em faltarien epìtets) de ERC. Aquests són lo pitjor. Té raò l'interlocutor d'adalt meu en Jordi Lleyda. Avui la Pili ho deia: lo del fill d'en Bargallò. Tu creus que un ajuntament petit o mitjà es pot permetre, ni en temps de bonança!, contractar un marrec per 40.000 (!!!!!!) l'any. En qualitat de qué? De expert en barra lliura, botellón? O em diran que te varies carreres, un parell de màsters, i es doctor com laude a Oxford??? Em paro. Aquests brètols de ERC han demostrat que la política, que el seu PAIS els importa un rave. L'unic que el sinteressa, com en Carod i els seus germans, els la poltrona, el poder, el cotxe oficial. Farien coaliciò amb PP si fés falta, ho saben, però ho negaran. Quina confiança, quina credibilitat poden tenir per un futur govern fort? Ells són que afebleixen Catalunya. S'els ompla la boca i sembla que tinguin un tub que els hi va del cervell a l'esfínter, i cada cop que pensen... No son millors les seves encantadores escissions. Uns més d'ultradreta que els peperos de la comunitat madrilenya. altres mes ultra-pseudo-proto-comunistes que el pitjor Stalin. Si no fessin plorar, farien riure. Parlo amb paraules planeres, molt de la República Independent de Gràcia. Podria fer-ho amb més estil, però pensar en aquests carallots escurça molt la meva capacitat de parlar/escriure sense dir barbaritats.

Salvador Grifell ha dit...

Jo crec que al tripartit aguanta per un sòl motiu: evitar que CiU governi a qualsevol preu. Encara que això comporti el propi descrèdit i el que és pitjor el descrèdit del propi país.

Anònim ha dit...

Doncs jo soc dels que vota a ERC com a vot útil, precisament abans votava a CIU i ara a ERC no per gust, sinó per evitar que governi CIU. I si finalment ha d'haver pacte CIU + ERC votaré a CUP o jo que se.... Però mai més a CIU.

Ja vaig sentir-me enganyat moltes vegades.
Doncs si Salvador, jo soc d'aquests!!! una persona un vot!!!