Ser o no ser, és aquesta la qüestió? Shakespeare To be or not to be: that is the question
A mi em venen al cap molts dubtes sobre aquesta pregunta del ser o no ser dona. Vaig comentar un dia que era una feina feixuga i, cada vegada n'estic més convençuda. A mida que avancen els segles... representa que les dones hem anat adquirint importància en tots els àmbits de la societat o si més no, més reconeixement en la feina que fem, dins i fora de casa. Però em dóna (mai millor dit i amb accent ) la sensació que aquesta lluita s'està deixant i, noies, la perdrem. La societat en general es segueix omplint amb hormones per no omplir amb neurones ( és científic eh ) o simplement supleixen en massa les neurones actives, per fer volum més que res ... No rieu ehh, als homes massa gràcia, no els fa. No els féssim enfadar.
El que està clar és que hem de Ser. Ser humanes, mares, filles, dones, perfectes, llestes, guapes, ( i si ets rossa ja és la òstia, amb perdò) amb estudis, sempre rialleres, no ens podem permetre el luxe d'estar malaltes ni queixar-nos, aprendre continuament, menjar-nos tots els marrons i ... conformar-nos. Però només tenim aquesta possibilitat per tirar endavant.
Que trist, eh ...sents a dir, el món serà de les dones (Afirmatiu i contundent) ... si?, i quan? . Portem 2.000 anys lluitant activament per una igualtat que no arriba. Fa tota una vida que ho sento (bé 40 anys, encara no, que no sóc tant vella). Ni obligats, gairebé, els homes (a partir d'ara, els hormonats) es podria dir que practiquen la paritat en càrrecs importants i es fa evident, doncs, que no hi ha dones vàlides, o ens aparten d'entrada només per aquests fet, Ser dona?
Sé que és retòric, però només s'en parla i amb temor, encara, però no s'escriu. És que és molt greu el que està passant. Ens preocupem per la igualtat entre els altres i entre els sexes?... bé... ja s'esperaran 2.000 anys més.
No és un maltractament el no tractar-te per un igual? , a val... no piquen! no reben cops! només rebem en l'autoestima, però ja els hi passarà. I mireu resta d'hormonats, millor si no se'ls passa una més de calladeta. Això si que ho tenen són més fortes que nosaltres, però obedients...
Ja els hi val a les hormones actuar d'aquesta manera.
Una dona més i que més dóna.
2 comentaris:
Qui és té menjar tot allò que li serveixen?? l'abnegat home
Qui aixeca els peus quan estan escombran?? El solidari home
Qui va vestit de negre al matrimoni? El resignat home
Qui, malgrat el cansamnet i l'stress, mai fingira un orgasme?? L'honest home
Qui té de matar els escarbats i ratolins, pq a ella li fan por? El valent home
A qui li monten un escàndol quan arriba amb rastres de maquillatge o cabells llargs enganxats a la camisa? Al incomprés home, (qui no té un amic que treballi al teatre o un amic hippie)
Qui té de gastar en regals pel Día de la Mare, Día de la Secretaria, Sant Jordi, aniversaris i demés festes "inventades pels homes" només per satister a la dona ???
El considerat home
Quí és vesteix en meys de 10 minuts i assisteix a totes les festes amb la mateixa roba?? L'àgil i estalviador home.
Quí té de pixar de peu davant un artefacte que fou especificament disenyat per utilitzar sentat?? El resignat home.
Qui té de llegir tot això d'amagat per poguer riure, ja què si l'arrepleguen s'expossa a una garrotada???
L'oprimit home
jaja, i pobre home!! Gràcies per la teva intervenció és boníssima!
Publica un comentari a l'entrada