Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimecres, 19 de maig de 2010

Eren les mateixes mans que us acaronava per Esteve Vilanova i Vilà

Són les mateixes mans que us acaronava per Esteve Vilanova i Vilà
Avui a les 12:08


"Restaran brutes de sang per sempre més, aquelles mans de tendror suaus i amoroses que us sentíeu vostres. Són aquelles mans fines que tant sovint us acaronaven, plenes de tendresa i d’amor de mare. Són les mateixes mans que us escalfaven, del fred de la vida i de la solitud. Són les mateixes mans que quan s’apropaven al vostre cos, sentíeu el calor únic d’amor maternal. Són les mateixes mans que quan per darrer cop s’apropaven a vosaltres, vosaltres innocents de tot, n’esperàveu més tendresa, més amor de mare; i amb la vostra espera confiada i alegre d’infant sense malícia, rebíeu, amb blanor i amb la rialla de qui espera més amor, la mort."

Esteve 19 05 2010
 
 
Cristina :
No entenc com es possible, no m'entra al cap. Tampoc m'entra al cap com pots descriure una cosa tant terrible amb aquesta dolçor amb la crueltat que desprèn. Ara encara estic pitjor. I si cap més afectada. Espero que si n'hi ha més , que segur n'hi haurà això li cali un terç del que m'ha arribat a mi.un petó Esteve, i als que som pares, pares, mares, mares que avui estem tots de dol.