S'ha acabat el maig ja podrem fer canvi d'armari? estem segurs, el meu "abuelo" deia "hasta el 30 de mayo no te quites el sayo y para estar más seguro... hasta el 30 de junio", no se si li posava ell la "coletilla". A mi em ve més de gust fer altres coses i avui li faré cas.
Tinc una amiga a la 2.0 una mica desanimada, jo crec que, qui més, qui menys, acaba passant per una mena de situació semblant. Això ho fa el temps. Molts són els que entren, surten, marxen perquè no els agrada i per els que hi són, arriba un moment en el que pot arribar l'avorriment.
Però és que com a tot li falta la innovació, el crear, el voler donar a aquesta nova forma de comunicar un nou sentit cada dia. De per sí, ja és impersonal, per tant, crec, que el primer que s’ha de fer es personalitzar i analitzar. Perquè et dones d'alta a una o altra xarxa social? donar-li el sentit que tu vols i el perquè que tingui de mica en mica més rellevància i si veus altres camins atrapal's per a tu, no com a visió dels demés.
Com sempre implicar-se. No és el mateix treballar un facebook i d'altes xarxes socials similars que treballar un twitter, per exemple, per posar els més utilitzats.
No és el mateix utilitzar i dir que utilitzes twitter quan la única cosa que fas és enviar missatges unidireccionals... d'entrada això avorreix als altres i a un mateix...A ningú se li pot acudir dir (a aquests de l'efecte mirall) que en són usuaris.
La interacció és el més important , sense ella no es fas res. Per mi no val la pena ni començar si no s'entén el sentit real de la comunicació virtual, que no deixa de ser Comunicació en majúscules i no discursos. Té problemes visibles, és clar, i són precisament aquests, la no visió dels ulls, de la cara dels altres. Crec i així ho practico, que cal ser el més real possible en expressar tot el que sento, crec , em ve al cap que... No oblidem que és una manera més complicada de trasmetre, per tant, requereix molts cops un esforç extra que de mica en mica va desapareixent, desapareix la por a ser tu mateix. Poca gent notarà diferència entre la meva manera de ser , relacionar-me a les xarxes que en persona o desvirtualitzada, com tant està de moda dir ara.
És molt més important transmetre, del que la gent pot arribar a pensar, i si estàs trist, l'anonimat no t'ha d'ajudar a estar alegre, perquè això esgota i si estàs content, expressa la teva alegria, comparteix-la també i si estàs pse, doncs poses que estàs psee i punt! Quin problema hi ha, o a cas algú et troba pel carrer sempre content, al final dirien que ets beneit.
Aprendre a compartir, no només informar, generar diàlegs és una feina que cada dia ens hem de proposar. Dins les xarxes és una feina pendent . Encara hem d'aprendre moltíssim.
Ànims nina, busca el teu espai, el teu perquè , però el teu, no el dels altres i gaudeix d'una nova manera de comunicar.
Val a dir que ja fa 10 anys que interacciono a la xarxa i una mica d'experiència també puc aportar. Sempre personal, evidentment, però no deixa de ser experiència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada