Terra de Xauxa
Una mica de somni i poesia sempre va bé. Després quan caiem a la dura realitat és una altra cosa. Però l’estupidesa de la raça humana va tant enllà, i no la podem canviar, perquè naixem amb ella... només ens queda somniar i pensar que un dia acabarà una lluita sense cap mena de sentit, que nosaltres sols hem començat, i qui ens ho ha mana`T!
Xauxa és el país més gran i bonic per excel.lència allà es neda en l’opulència i de pobres no n’hi ha. Allà no mana ningú i tothom creu i va recte, perquè s’acata i respecte el pensar de cadascú. Així tots viuen tranquils i en la més dolça armonia, sense crims, ni policia, ni plets, ni guerres.
No es fan quintes ni eleccions; i com no hi ha propietaris, no hi ha advocats, ni notaris, ni es paguen contribucions.... Allà ningú té la dèria de treballs per l’interès, perquè com no hi ha diners, no es coneix mai la misèria.
Tothom troba el que demana; i per contentar a qui es vol, cada dia surt el sol, i plou set cops per setmana.
Però la pluja no encaparra; el dilluns plouen cabrits; el dimarts, coloms rostits; el dimecres, botifarra; el dijous, rets i cotilles; divendres fruites i vanos; i el diumenge, mandonguilles. Les cases són de torrons; les parets, de xocolata; les rieres, d’or i plata, i els caps, coberts de capons.
Allà no s’ha de passar cap pena per poder viure; vinga broma! Vinga riure! S’hi disfruta amb salut i els metges no hi tenen feina.
I quan ja s’és a la vora de les portes de la mort, ve una febre, un atac fort i.... bona nit i bona hora.
Amb això, sense disbauxa, si us agrada el que és diu, aneu a passar l’estiu a la terra de Xauxa... I quan sereu de tornada d’aquest país formós i gaí, com que jo no hi estat mai... ja m’explicareu si us agrada.
Bori i Fontestà . Una mica arreglat ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada