Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns, 7 de juny de 2010

Bona nit

A mida que avança la nostra vida anem recollint una sèrie de sensacions, visions, imatges, il.lusions, coses possibles, imaginacions, somnis que ens fem nostres o simplement ens envaeixen i ens van construint poc a poc sense adonar-nos-en. 
Ens fan com voldríem ser o com hauríem volgut ... i intentar canviar, el que ens semblava possible per a poder arribar a allò que més ens hagués agradat ser.

Fites, llindars a passar ...Ja fa temps vaig començar a escriure i escriure sempre en una mateixa llibreta i allò es va convertir en un petit diari de la meva vida, de la vida d' altres persones, de sentiments, de plors i rialles, tot el que conforma el nostre dia a dia, tant ple, i que tant ràpid passa. Ara em serveix, a estones, per parar el temps i recordar històries, anotacions que anava posant, per bones, per anècdotes, per records. Hi afegia cartes, en aquell temps s’utilitzaven , ara ja no, només t'arriben factures.

Hi ha trossos de tot de la infantesa del primer amor i del desamor, la decepció, el tornar a il.lusionarte, les catejades d'uns i altres, tot un petit món posat en una llibreta, una vida. No serà massa diferent a la de molts però mitjançant els records dels altres podem també deixar fluir les nostres sensacions i deixar-nos portar per aquells moments que tant enyorem a vegades i que tant poc valorem, fins que no ens el planten al vell davant. Les anades al cinema amb la colla, la cama del noi que, sense adonar-se'n(ell) anava baixant fins a tocar la teva i tu ben quieta ... i la pressió s'anava fent més forta (i qualsevol la treia, la cama). O notar de més grans aquells llavis que per primera vegada t'acariciaven la cara. La mitja rialla  que se't posava quan et venien amb la primera rosa de sant Jordi o el primer amic que ja no hi era. 

Tots, de ben segur, que tenim coses en les que pensar, de la infantesa i la joventut, que no podem oblidar o simplement ens agrada recordar per somriure a uns dies i unes nits que no deixen de ser llargues per curtes que se’ns facin.
Una crida als sentiments, un escoltar-nos i un recordar-nos no pot venir mai malament a ningú. Jo avui ho he provat i us asseguro que el somriure encara no m’ha marxat de la cara.

Bona nit