Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dijous, 3 de juny de 2010

El meu País . Martí i Pol



Riera d'Osor 


EL MEU PAÍS 

Tots els anys que he hagut de viure 
allunyat del meu país 
han estat una nit fosca, 
un camí ple de neguit. 

Penso en tot allò que enrere 
vaig deixar quan vaig partir 
i amb els ulls de l’esperança 
torno encara al meu país. 

No estimo res com la dolcesa 
del cel blau del meu país; 
ara en sóc lluny, però me’n recordo 
dia i nit. 

Si un dia hi torno, el vent que em rebi 
esborrarà tots els neguits 
i oblidaré els anys que he viscut 
tan sol i trist. 

No hi ha res que no em recordi 
cada instant el meu país, 
tot em fa pensar en els dies 
que hi vaig viure tan feliç. 

Quan camino el vent em porta 
veus que el temps no ha pas marcit; 
si m’adormo el que somio 
és només el meu país. 

No estimo res com la dolcesa 
del cel blau del meu país; 
ara en sóc lluny, però me’n recordo 
dia i nit. 

Si un dia hi torno, el vent que em rebi 
esborrarà tots els neguits 
i oblidaré els anys que he viscut 
tan sol i trist. 

Abans que la mort m’arribi 
vull tornar al meu país; 
trepitjar la terra amiga, 
caminar pels vells camins. 

Vull sentir les veus que estimo, 
vull plorar pels vells amics 
i morir quan sigui l’hora 
sota el cel del meu país. 

No estimo res com la dolcesa 
del cel blau del meu país; 
ara en sóc lluny, però me’n recordo 
dia i nit. 

Si un dia hi torno, el vent que em rebi 
esborrarà tots els neguits 
i oblidaré els anys que he viscut 
tan sol i trist.