Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimarts, 15 de juny del 2010

La polèmica està servida. Nació










Avui ha estat l`última doc sessió d'Artur Mas. Ha acabat a l'hora, bé CiU ho heu aconseguit, acabar a les 9 semblava ja una utopia, a la última va la vençuda , a veure si passa el mateix a les pròximes eleccions i ho feu a la tercera, com s'ho val la dita.

Parlava de Nació, País, del nacionalisme, del catalanisme, paraules que últimament van creuades i posades tan transversalment com de moda està la paraula. Les posen a tot arreu, fins i tot, allà on no toca i allà on no toca és on toca més (la loto vull dir ).

Parlava de seduir i no imposar una cultura. I es que no es pot imposar un sentiment de Nació. Crec que la cultura catalana, per a qui no la té transversalment creuada, sedueix per sí mateixa o hauria de fer-ho (si no és així, les passarem més magres). Donar a conèixer la nostra cultura és el més fonamental per fer País. Catalunya té prous trets, te prou capacitat de seducció per si soleta si, evidentment, no és invisible.

Suposo que per els que mantenim els costums, ensenyem als nostres fills el que ha estat Catalunya, la seva manera de ser i fer, els que estem enamorats d’ella, no ens resulta difícil notar, amb més força, el sentiment d'opressió que hem viscut i el sentiment de mentida que estem vivint actualment.

Els que ens hem preocupat per aprendre i recordar correctament la seva història i transmetre-la el més lleial possible a tots els qui tenim al voltant. Aquells que ens hem sentit sempre Catalans i no espanyols, per més que ens ho hagin volgut recordar. Aquells que malgrat les crítiques obsessives de les comunitats veïnes ens hem mantingut ferms i no hem defallit en voler ser qui érem i que sabem que no mereixem ser qui som ara.
I sobretot aquells que sentim el so, la llum, la foscor, els colors, els somnis, els volers, del nostre País, que el portem al cor, que en som l’ànima, que ens apassiona parlar, recordar, construir i saber-li un futur pròsper, ens enorgulleix. Tots aquests t’hem entés Artur Mas. 

A Aquells que seguiu deshonrant la nostra Nació que tant dieu que estimeu, i que dia a dia formeu pactes de Govern en contra de Catalunya i atemptant constantment a la seva dignitat , recordeu que els Catalans amb majúscules no perdonem, tenim memòria, tenim dignitat, tenim autoestima i que de ben segur no se us perdonarà  que hàgiu portat el nostre País al més absolut ridícul. Cosa que l’Estat Espanyol deu agrair, però jo no.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

Magnífic, Cristina, magnífic.

La més sincera enhorabona!!

Com adhesió al 100% al que has escrit, només recordar en públic el que una de les poques persones grans, de fora de la família, que em va influir molt i molt bé amb el seu mestratge i exemple quan jo era jove, i a qui considero un dels meus "mestres-tutors-amic", em va dir un dia:

Tu seràs o no bon cristià, no ho sé, però fes-me cas:
"no segueixes mai la tonteria aquesta de perdonar i oblidar davant una ofensa o una malifeta, per molt que ho matxaquin els apellans, els monjos o els caputxins.
Fes-me cas i aplicar-ho, si us plau:

Si perdones, no oblidis.
Si oblides, no perdonis.

I per a les coses o fets molt importants, "ni oblidis ni perdonis". Mai."

I ho he intentat aplicar sempre. Gran consell, en la meva opinió.

Gràcies per l'article, Cristina!

Ben cordialment,
Jordi

ALP2500 ha dit...

Molt bona l'article Cris, jo només voldria matisar quatre pincellades, això d'ésser un torre-ous te aquestes coses.
recorda que Catalunya no va malament només aquests darrers 6 anys sinó que ja varem començar coixos quan vàrem pactar la primer estatutet, perquè en el fons això que s'ha anat pactant fins ara a part d'ésser paper mullat no serveix per res mes que si tens una necessitat i no trobes paper higiènic.
En quan a que el poble te Memòria,dignitat autoestima i no perdonem cap traició com diuen els veïns "poderoso señor es don dinero" que amb la pela ho podem tapar tot, i nosaltres son d'herència fenícia. ens venem per un platet de llenties al primer postor.
apala i a patir d'ara et seguiré m'han encantat els teus escrits.

Peter Sevenhouse
Alp