Benvinguts al setembre"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."
"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"
2 comentaris:
Jo no ho soc..i crec estar igual d'encertat que tu...amb tots els respectes, les independencies resten, i jo soc positiu..prefereixo sumar..!! m'encanta formar part d'una pais on es parlen diferents llengues i hi ha diferents cultures...aixo m'enriqueix..!!! La independencia per raons economiques nomes es un signe de materialisme i per tant de negativitat i poca maduresa...la independencia per raons culturals nomes es un signe de debilitat i d'inferioritat...Visca la unitat..!!
Portem gairebé 300 anys dient que hem de ser i no ho som mai. Des que em vaig incorporar a la política, amb setze anys, sempre he escoltat aquesta cançó. Llavors, pels anys 60 i 70, era un motiu més pel qual ens identificàvem. Volíem desfer-nos d'una Espanya dictatorial, intransigent, rància, amb pudor a naftalina i amb morts. Però mai va ser efectiva aquesta idea.
Des que vivim immersos en una democràcia, sempre n'hi ha hagut independentistes que han fer volar les seves idees i banderes però mai s'ha proposat de forma seriosa.
Ara, aquesta mena de revolta ens arriba de les mans d'unes persones que han vist una forma de vida diferent i més ara que la crisi afecta de valent a les persones. Gaudir d'un bon sou durant quatre anys no és pas menyspreable. I tenen la sort que algunes persones si apunten al mateix carro. Però observa que ahir, a les primàries de Solidaritat Catalana, tant sols van anar a votar el 50% dels seus afiliats. I al final han sortit escollits els que havien de sortir. I observa també que alguns que RCat no tenien lloc han marxat i s'han afegit a SC. Llavors, és patriotisme del cert o oportunisme?
Publica un comentari a l'entrada