La Corona de Llorer

Us faig a mans una poesia que em vaig apendre a tercer d'EGB, llavors. La professora era la Trini Bohigas i ens va fer comprar el llibre :"El Trobador Català", sempre l'he conservat i sempre que el rellegeixo hi trobo valor i ganes per tirar endavant.

Conten d'un rei que tenia
heretada una corona,
i deia en sa fantasia:
- De llorer jo la voldria
si el poble d'or me la dóna.

I és que tenia prevista
sa bondat de tota llei,
que era més bella i més vista
la corona de l'artista
que la corona de Rei.

Va ser artista; i quan guanyava
la corona amb son valer,
del front la d'or s'arrencava
i satisfet es posava
la de fulles de llorer.

Quan el poble al seu rei via
coronat amb tant d'honor,
joiós sos mèrits retreia;
i era que el llorer li feia
molt més respecte que l'or.

Va morir el Rei ple de glòria;
i en sa tomba va voler,
per fer digna sa memòria,
posar-hi, justa, la història
la corona de llorer.

I el nom d'aquell rei, que hauria mort al fi de swon rinat,
si la història l'enaltia,
la fama que tenia
deixa aixií a l'humanitat:

- tan sols el talent conquista
la glòria de bona llei:
i és més formosa, i més vista,
la corona de l'artista
que la corona de Rei.

El Trobador Català.  A. Bori i Fontestà

Crec que parla  per sí sola.
Bona Pasqua