Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dissabte, 3 d’abril de 2010

Sòn diferents els polítics?

Són diferents els polítics?

El dia que vaig decidir entrar a Facebook i twitter i començar a utilitzar les eines 2.0 va ser per una raó molt concreta. La política 2.0 era el que més m'interessava, què estava passant al meu país i com actuaven els seus dirigents i poder-ho viure en primera persona. En un primer moment no em vaig plantejar la possibilitat d´interaccionar amb ningú, només donar-me per informada era la meva aspiració. Però de mica en mica i veient com està funcionant el país, la falta de consens que no arriba mai, la incoherència en les actuacions de la gent que nosaltres, el poble, hem posat al poder em fa estar cada vegada més segura de que alguna cosa puc fer... Si més no dir-ho, expressar-ho, posar les coses amb les que estic d'acord i amb les que no hi estic. Criticar  sí, implicar-me també.

No creieu que ens correspon a tots nosaltres, pel bé de tots plegats donar la nostra opinió a les pròximes el.leccions? Deixarem que ens segueixin manipulant i posant d'entredit l'orgull dels catalans, la valentia que aquests han tingut al llarg de segles i que sempre ens ha enlairat. Podem tots posar el nostre granet de sorra, el nostre vot, el nostre enginy, les nostres ganes de canviar les coses amb les que no estem d'acord. Ostres em llegeixo i sembla els Yes We Can, però nois no n'esteu tips de tanta història?  A mi em remou la manipulació, la no coherència, el no prosperar, el veure com intenten despistar-nos amb altres temes que no són actualment la problemàtica que vivim.

A alguns els semblarà populisme, a mi em sembla la realitat, altres ho veuran com estratègia i provablement ho sigui, però quina estratègia... destrossar el que ens queda, el poc que tenim. Es responsabilitat dels nostres dirigents tornar a Catalunya on es mereix i que torni , i fixeu-vos , quina animalada! que torni! a ser respectada.. No m'hagués pensat mai haver d'escriure això.

El tots són iguals no ens ha de valer, el què hi podem fer, tampoc ens ha de convèncer, estimar un país, viure el catalanisme sí ens ha de portar a la reacció.

No és en sí com han de ser o com voldríem que fossin els polítics. La problemàtica va més enllà, en la imatge que s'ha projectat tant dels partits polítics com dels polítics i el desgast que han sofert . El descrèdit de la classe política és un punt de partida de la campanya actual i no es pot perdre de vista. Canviar la imatge, cosa difícil però necessaria per tal d'incidir en la opinió pública i dinamitzar la participació en les properes eleccions. Tots, tots hem de fer aquest esforç, el ciutadà implicar-se i els polítics apropar-se.

La majoria de vegades i pel que comporta la responsabilitat i el poder els polítics semblen inaccesibles al poble i en ocasions ho són. Alguns semblen embolcallats en paper d'estrassa i altres en paper de caramel, però sí, que potser sense adonar-se'n dónen la sensació de llunyania. Jo trencaria tot protocol.

Al final els posem nosaltres i si no valen , a per un altre model que ens sigui més convincent. Però que tinguin consciència que tenim criteri que no els votarem perquè som d'aquell partit. Això no és el Barça o el Madrid, és el nostre futur i el futur dels nostres fills i amb ell no és juga.

Participar no és tan sols comentar, donar-se per informat´, requerix implicació, resolucions, plantejaments.


És un tros d'opinió, coses meves.

8 comentaris:

Miquel Quintana ha dit...

Em sembla molt interessant la teva reflexió. La considero elaborada, però només tinc un però. Parles de la forma d'aproximar-se als polítics. Són de carn i os com la resta de persones. Has provat alguna vegada fer-ho?. No és pas tant difícil. Tant sols és proposar-s'ho. En el nostre cas, de CDC, de CiU, ja fa temps i al dir temps vull dir anys, sempre hem recollit les impressions i comentaris de la ciutadania. Ara mateix estem fent el mateix que en altres conteses electorals. Sortim al carrer per demanar opinions. Però la resta de l'any i de la legislatura també ho fem. Les nostres seus són obertes a tothom. Sempre a través de'aquestes seus pots contactar amb la nostra gent. Estic d'acord que cal fer una nova política. L'actual està caducada. El mal rau en el fet que hi ha polítics que quan han arribat al poder s'han oblidat de tothom. I això forma o hauria de formar part de la historia. La política i l'administració pública han de ser àgils i modernes, amb capacitat d'adaptació constant. Et felicito per les reflexions.

Cristina ha dit...

Miquel ja ho faig http://www.cativistes.cat/group/combatreladesafeccipoltica?xg_source=activity i a idees pel canvi també hi participo. Pots mirar les meves intervencions, si vols i tens una estona. Moltíssimes gràcies, Cristina

Marta ha dit...

Hola Cristina, molt bona reflexió, m'ha agradat molt el que has escrit i ho comparteixo.
Estic encantada d'haver-te trobat i poder interactuar en aquesta xarxa social, compartint blocs, intercanviant opinions... Dóna gust trobar-se de tant en tant amb gent de molta qualitat i amb moltes coses a dir i fer, sobretot si l'objectiu final és el mateix, estimar Catalunya. Endavant i a seguir expressant-se que entre tots aconseguirem recuperar i reconduir grans valors i principis! Una abraçada

Cristina ha dit...

Gràcies Marta, necessitem l'ajuda de tothom. Ho hem d'aconseguir, un petó

garmir ha dit...

Cristina:
Hola, ja saps que per Facebook algún cop hem parlat i per Cativististes, tindries que fer posts al Blog més sovint , tens molta calitat.
Aquestes properes eleccions seràn les eleccions 2.0, molts politics estan intercanviant opinions amb nosaltres els ciutadans via Facebook, Blogs i obrint xarxes socials pròpies els exemples que cónec Cativistes vinculada a CDC i Ombra del Vent vinculada a Montserrat Nebrera.
Crec que cada cop serem més els que ens agrada parlar amb politics i fer una agenda alternativa de noticies a les que interesadament fan els mitjans de comunicació.
Edmon.

Cristina ha dit...

Gràcies Edmon, ja saps que hi participo activament. Si et sembla poc potser tens raó. Una abraçada i bona Pasqua. Cristina

garmir ha dit...

Bona Pasqua, Cristina. Gràcies.

Jordi Baez ha dit...

Excel.lent reflexió Cristina. Estic d'acord amb quasi tots els plantejaments que fax i t'animo a que segueixis deixant opinions en aquest sentit. Realment, la classe política ha arrivat a nivells preocupants els darrers anys i cal un esforç important per tasl de que el ciutadà torni a confiar mínimament. Accedir a la web 2.0, les tecnologies que permetin una relació més propera, pot ser una de les vies. Salutacions. Et buscaré a Cativistes. Jordi