Sòn diferents els polítics?

Són diferents els polítics?

El dia que vaig decidir entrar a Facebook i twitter i començar a utilitzar les eines 2.0 va ser per una raó molt concreta. La política 2.0 era el que més m'interessava, què estava passant al meu país i com actuaven els seus dirigents i poder-ho viure en primera persona. En un primer moment no em vaig plantejar la possibilitat d´interaccionar amb ningú, només donar-me per informada era la meva aspiració. Però de mica en mica i veient com està funcionant el país, la falta de consens que no arriba mai, la incoherència en les actuacions de la gent que nosaltres, el poble, hem posat al poder em fa estar cada vegada més segura de que alguna cosa puc fer... Si més no dir-ho, expressar-ho, posar les coses amb les que estic d'acord i amb les que no hi estic. Criticar  sí, implicar-me també.

No creieu que ens correspon a tots nosaltres, pel bé de tots plegats donar la nostra opinió a les pròximes el.leccions? Deixarem que ens segueixin manipulant i posant d'entredit l'orgull dels catalans, la valentia que aquests han tingut al llarg de segles i que sempre ens ha enlairat. Podem tots posar el nostre granet de sorra, el nostre vot, el nostre enginy, les nostres ganes de canviar les coses amb les que no estem d'acord. Ostres em llegeixo i sembla els Yes We Can, però nois no n'esteu tips de tanta història?  A mi em remou la manipulació, la no coherència, el no prosperar, el veure com intenten despistar-nos amb altres temes que no són actualment la problemàtica que vivim.

A alguns els semblarà populisme, a mi em sembla la realitat, altres ho veuran com estratègia i provablement ho sigui, però quina estratègia... destrossar el que ens queda, el poc que tenim. Es responsabilitat dels nostres dirigents tornar a Catalunya on es mereix i que torni , i fixeu-vos , quina animalada! que torni! a ser respectada.. No m'hagués pensat mai haver d'escriure això.

El tots són iguals no ens ha de valer, el què hi podem fer, tampoc ens ha de convèncer, estimar un país, viure el catalanisme sí ens ha de portar a la reacció.

No és en sí com han de ser o com voldríem que fossin els polítics. La problemàtica va més enllà, en la imatge que s'ha projectat tant dels partits polítics com dels polítics i el desgast que han sofert . El descrèdit de la classe política és un punt de partida de la campanya actual i no es pot perdre de vista. Canviar la imatge, cosa difícil però necessaria per tal d'incidir en la opinió pública i dinamitzar la participació en les properes eleccions. Tots, tots hem de fer aquest esforç, el ciutadà implicar-se i els polítics apropar-se.

La majoria de vegades i pel que comporta la responsabilitat i el poder els polítics semblen inaccesibles al poble i en ocasions ho són. Alguns semblen embolcallats en paper d'estrassa i altres en paper de caramel, però sí, que potser sense adonar-se'n dónen la sensació de llunyania. Jo trencaria tot protocol.

Al final els posem nosaltres i si no valen , a per un altre model que ens sigui més convincent. Però que tinguin consciència que tenim criteri que no els votarem perquè som d'aquell partit. Això no és el Barça o el Madrid, és el nostre futur i el futur dels nostres fills i amb ell no és juga.

Participar no és tan sols comentar, donar-se per informat´, requerix implicació, resolucions, plantejaments.


És un tros d'opinió, coses meves.