Mama , definitivament, et fas gran.
És cert que a mida que ens fem grans els humans reflexionem més i ens donem més al diàleg que la gent jove. No sempre estem d’humor i intentem dissimular un mal dia com podem, i a mi, això, m’esgota. Intentar canviar la cara i fer veure que sempre tot va bé no se si és bo, per mi no..., ens porta al tancament, a la falta d’espontaneïtat, a la introversió, a ser més reservat del compte. No trobeu que és una forma de repressió no expressar en cada moment com un se sent. Ens fa menys reals. I el realisme comença a ser necessari, la impulsivitat, el deixar-se portar per una intuïció sense més. Oh! i no enyoreu fer una cosa perquè si!! (potser sí em fa falta descansar).
I les incoherències que vivim tampoc ajuden oi?
Sense anar més lluny ahir tenia una petita conversa de 5 min. amb un periodista de ràdio. Parlàvem de les audiències, si porta gent famosa, li puja , clar i me’ls va començar a recitar tots (alguns no els coneixia, glups) fins que li vaig dir que parés, jo ja no donava per més. Quina contradicció, aquells a qui critiquem són als que volem escoltar. La gent no famosa deixa de ser interessant? No! Però ens donem de menys d’escoltar-la, ves per on!
La tolerància i la intolerància a l’hora d’escoltar a la gent m’ha aportat moltes coses davant la meva actitud davant la vida. Tothom té dret a ser escoltat. L’important és treure’n les conclusions que tu creus o veus que has de treure, però ser tolerant amb els demés només ha fet que enriquir-me. Potser per això tinc un caràcter obert, observador i a vegades sorprenent . A la mínima una petita idea es pot transformar en mil i una cosa, moltes sense sentit, clar, però alguna cosa personal en trec. M’agrada tenir defectes, mira vés! m’agrada no fer bé les coses, m’agrada rectificar i demanar perdó, m’agrada aprendre, dissertar, deixar volar la imaginació i tocar al final de peus a terra, intentar millorar les coses i superar-me dia a dia. I el fet d’admetre que sóc humana em dóna més seguretat que cap altra cosa.
Benvinguts al planeta terra
2 comentaris:
cadascú te la "seva" veritat,
es la que fa bategar el seu cor, i costa entendre i posar-se el en cor de les altres persones.
Encara costa mes aceptar que no tens rao ( avui aixo es tan dificil), pero es madura mes,
amb els anys ets mes persona
i mes complerta si escoltes
i aceptes els teus errors.
Tens raó. Tot és difícil en aquesta societat. I és molt savi saber escoltar, però també és necessari poder-se expressar amb llibertat, a tots els nivells.
A mi no hi ha res que em faci tan feliç com aprendre coses noves.
Publica un comentari a l'entrada