Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dilluns, 24 de maig del 2010

150è aniversari del naixement del President Francesc Macià

Quan afirmo això al Facebook: Em passa pel cap que mai he pogut cridar un visca espanya perquè no la sentia la meva nació, i ara no tinc enlloc on tornar  perquè tampoc sento meva aquesta catalunya. No puc dir un visca mentider.

Em referia molt i molt a un discurs que el MH Sr. Jordi Pujol va fer en l'acte de commemoració del 150è aniversari del naixement del President Francesc Macià. És difícil trobar-lo, no se si l'hauran tornat a penjar però jo el tinc i  expressa i molt bé tot el que vull aglutinar en aquestes poques paraules que ell evidentment fa llargues i molt més aclaridores.


Palau del Parlament, 10 de setembre de 2009


"De la dignitat de Catalunya. I dels catalans. De la dignitat que vol dir exigència de respecte. Exigència inútil si qui reclama no actua de manera adequada. Si no actua de manera que es faci respectar. A hores d'ara Catalunya té molts reptes. I viu un moment difícil. En més d'un sentit. I això requereix una resposta política del Govern i de la oposició  I del Parlament. I de la societat ( cristina, per tant , tots). Una Resposta de País. I aquesta resposta haurà de fer-se tenint en compte el nostre dret a l'autogovern i a un finançament just. I el nostre dret a conservar la nostra identitat, i també tot allò que ens cal per a mantenir la nostra cohesió social.

Però no només això. També s'haurà de donar, aquesta resposta, de manera que la nostra dignitat sigui respectada. És més, això -aquest respecte- és previ a tot, és essencial. Si no ens respecten la dignitat no ens respectaran res


Com ja he dit , i repeteixo, i contra la imatge que de vegades se n'ha donat, el President Macià era un home pragmàtic, que feia tractes quan calia, però que no transigia en canvi en qüestions de dignitat. I de respecte. Era respectuós, i exigia ser respectat. I així hem de ser nosaltres. Hi ha gent que creu que als catalans se'ls pot maltractar i que amb quatre copets a l'espatlla i amb apel.lacions als seny, a la responsabilitat i a la solidaritat, i pensant que al capdavall som mercaders de poc tremp ens poden neutralitzar.
El record del President Macià ens ha d'ajudar a evitar aquest  parany. Justament ara que vivim un moment perillós, però que no ens ha de fer por si el capital humà, cultural i social que tenim- i que cap Llei ni cap Tribunal ens poden prendre-hi afegim seriositat.
Repeteixo, seriositat. I un sentiment fort, un orgull, una autoexigència. Una autoexigència que ha de reforçar la nostra reclamació de respecte i de dignitat.

El segon tret que cal subratllar-no us sorprengueu- era la seva elegància

Em refereixo a la seva elegància de conducta i d'esperit. Una elegància interior però que trascendia. Una elegància d'arrel ètica. I el catalanisme no serà res si perd l'arrel ètica, si oblida les seves pròpies normes, si sacrifica la seriositat a l'espectacle i a la barrila, si deixa de ser exigent amb ell mateix. I si això no ho sap transmetre d'una ma manera atractiva, d'una manera senyorívola, que ho faci desitjable a la gent.
Això també ha de formar part de la nostra identitat. I ara no és ben bé així. Que ningú no s'enganyi. Ho repeteixo: el nostre país viu un moment difícil. Com a nació i com a identitat, com a cos social cohesionat, com a economia vigorosa i moderna, com a entitat cultural i moral capaç de projectar-se, com a col.lectivitat capaç de fer-se respectar, com a tot això vivim un moment difícil. I en el nostre entorn hi ha gent que pensa que ara potser sí que es podrà liquidar el que en diuen l'anomalia catalana.

No us en parlaria si cregués que això no té remei. Si ho cregués no hauria ni vingut a parlar-vos del President Macià. Per què? Si he vingut és per correspondre a l’honor que em fa el Parlament, però sobretot perquè crec que d'aquest perill ens en podem salvar i podem ser un país digne, sòlid i ambiciós. Perquè segueixo tenint una visió positiva, esperançada i joiosa de Catalunya

Si he vingut ha estat per a parlar-vos d'orgull i no d'estovament, de dignitat i no d'acomodament claudicant, de senyoriu i no de barroeria. I de conreu i us intel.ligent de la nostra fortalesa moral i no de malbaratament. No hauria vingut si no seguís tenint confiança en el nostre poble. Seria intel.lectualment i moralment molt criticable que us parlés així i invoqués el record del President Macià, si hagués perdut la fe en el nostre poble i en el nostre futur. Que no és només un tema polític -que també,- ni econòmic- que també- sinó sobretot una qüestió de qualitat i d'autoexigència


D'una manera de fer i de ser amb un doble efecte: que per una banda ens provoqui un equilibrat respecte envers nosaltres mateixos, és a dir, autoestima, i per l'altra ens permeti exigir respecte dels altres, respecte a la nostra dignitat

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bé Cristina, comparteixo totalment el teu argument. El país té futur, però... tots l'hem d'empenyer cap al bon camí, i tu ens el marques molt bé quin és.
Una abraçada
Esteve

Cristina Trias ha dit...

Aquest discurs del President el comparteixo fil per randa. Es genial i si el veus en vídeo.. es va enfadant, enfadant i al final no diu ni adéu. ajjaajaj.

Jordi ha dit...

Enhorabona, Cristina.
Important de tenir-ho en compte i de recordar-ho sovint.

Si, és la dignitat com a poble, la digitat dels càrrecs representatius que s'ocupen temporalment, i la dignitat dels qui, a més, guarden el diòsit de tots els patriotes precedents.

La dignitat, de les persones, de la nacio,del poble, i també l'honor. Si,l'honor. Una altra paraula que no s'estila i que també es molt important, ja no solament la paraula, sinò el valor, el concepte.

N'hauriem de ser complidors i difusors.

Com ho és la Crsitina, sens dubte.

Moltes gràcies!
Jordi LLeyda

Martini ha dit...

Hola Cristina, moltes gràcies per rememorar-nos un discurs tant adient pels moments que estem vivint. M'agradaria poder visionar el vídeo de la intervenció del president Pujol, entenc per les teves paraules que el document fílmic existeix. Saps on es pot veure, jo l'he cercat pel Youtube amb les paraules clau Parlament,Pujol i homenatge però no he trobat res.
Si el tens o coneixes algú que el tingui, estaria bé pujar-lo a la xarxa, no?

Cristina Trias ha dit...

Martini , si el trobes m'ho dius... va estar penjat un temps però ja no hi és... no sé el perquè. jo el tinc escrit i he vist el video però no per la xarxa.

em sap greu . Cristina.

PD. Ho he buscat avui i ni en caché ... no sé , cosa rara, perquè existeix, ja et dic jo l he vist

Carles Alemany ha dit...

Malauradament Cristina, la historia es repeteix, i si amb l'Avi no ens vam en sortir, que podem fer ara amb el que tenim?.

No se com però s'ha de fer diferent, molt en un sentit econòmic o de força econòmica, primer tancar el puny amb els cales, i després donar un cop ben fort a la taula. Potser aixi ens en sortirem. Ara ja no entenen ni la Dignitat, ni la Ètica. per mostre la corrupció política arreu, al Parlament amb el PSC i CyU implicats i al Congreso amb el PSOE i PP, hi ha algun pam de net, però sense força, per fer la seva. Aquí rau el problema, crec jo. però s'ha de fer quelcom el mes aviat possible el País, el nostre s'ensorra per moments. Gracies per penjar discursos, que si mes no et recargola'n i et fan pensar que coi estem fent.