Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimecres, 12 de maig de 2010

La Botifarra Vs Pocker

Una vegada, no fa gaire, vaig sentir a Jordi Xuclà en una Conferència que portava per títol "Un català Emprenyat". En Jordi, Olotí de naixement (com jo... cosa puntual) va fer aquesta conferència quan es presentava com a candidat per Girona a les "Elecciones al Congreso" per CiU. Sembla que el vegi, anava fent i, de cop, va dir una frase, que potser a alguns els va deixar indiferent, però a mi em va fer pensar moltíssim. No la recordo exactament (Si no és així Jordi em rectifiques) però mentre passava full per seguir la seva intervenció va dir "a Madrid juguen al poker i encara no saben que els catalans juguem a la botifarra".


Poca broma amb la frase eh, amb això ho tenia tot dit i aclarit. Jordi vas fer una exposició llarga de tot el que estava passant a Madrid però amb aquesta frase en feies prou. (Tot i així et vaig escoltar fins al final).

La “botifarra”, el joc de cartes català per excel.lència. Pocs no l'hauran vist jugar, i/o hauran sentit les dites associades a aquest joc, “sortida de cavall, sortida d’animal”, “la botifarra és un joc de muts” o “de manilla no sortiràs si no tens el rei o l’as”. O han vist jugar al “truc”, retruc, o al “canari”, “si al canari vols guanyar no t’has de cansar de passar”, o al “fill de puta”, aquest no té mai dita (potser no li cal).

La botifarra es pot jugar, obligada, lliure, i una variant gironina, que anomenen obligada amb carrego. Només cal posar-se d'acord com jugar-la abans de començar.

Un joc amb equip on hi caben les discussions, evidentment, això sí, després d’haver jugat la mà, recordem que és un joc de muts. Una mà jugada sense crítica posterior no té cap mena de gràcia, curiós, oi?. Amb visions diferents per a cada mà i que provoca en els jugadors un anàlisi continu del que fan uns i altres i com poder guanyar la partida, ensenyant, pas a pas, el joc, les cartes que l’atzar ha posat a les seves mans.

Un joc on no fa falta posar-hi diners. Un joc basat en la lògica i sobretot, sobretot matemàtic. Aquí sempre dos i dos fan quatre i no es permet l’engany. L’engany no ajuda a guanyar la partida, enganya uns i altres i desfà completament el joc. Això no és el correcte. Un joc que et fa estar concentrat en el què fasi perquè ho fas, no pots despistar-te, no ajudaries al company, no pots anar a jugar només a les teves cartes, has de jugar les teves i  les del company. Salvar les teves i les del company.

Tot un món, tot un estil de vida, un joc que fins i tot posa de manifest la manera de fer dels catalans al llarg de la seva història. Un joc amb localismes, com la llengua i que han hagut de ser generalitzats per poder jugar amb la resta de comarques catalanes. Un posar-se d'acord, cosa gens fàcil. I un joc on l’atzar està reduït al repartiment de les 48 cartes que juguen, a com es composa en aquell moment la realitat de la mà i jugar-la de la millor manera.

Seria difícil explicar la botifarra ja hi ha llibres que intenten explicar-la, donar-la a conèixer , però tampoc tothom hi està d’acord. Aiii l’esperit crític dels catalans, el perfeccionisme, les ganes de fer la feina sempre ben feta i impecable. La raó, el raonament és el que juga en la botifarra, si surts de qualsevol carta sempre has de tenir el perquè preparat, perquè si el company considera que no has fet bé et demanarà explicacions i millor tenir-les raonades, així sempre són acceptades o si més no defensables.

La manilla (el 9) és la carta més valorada en aquest joc, junt amb l’as i el rei, però si es juga bé, les cartes més baixes, com el dos, el tres i fins al vuit, es mengen les manilles. A veure si aprenem a jugar-la tots bé i recuperem costums catalanes que sempre ens ensenyen com superar manilles, reis i asos.

No vulguem jugar al pocker, no tenim caràcter per això. Qui hi juga ho fa per desconeixement absolut del que és per excel.lència Catalunya. La botifarra.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Joc_de_la_botifarra  La definició .

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bon comentari sobre el joc de la botifarra.
Estic totalment d'acord.
L'has clavat, bonissim.

JordiLleyda ha dit...

Enhorabona, Cristina, un article preciós. Escrius molt i molt bé, i te'ns la rara habilitat de conjuminar un estil ric, semànticament, elegant, clar, diàfan, entenedor, didàctic, del qual les conclussions brollen de manera que sembla natural.. I les metàfores molt ben trobadaes i il.lustratives.
I te'ns raó, a més. Jo vaig "invertir" ó esmerçar moltes i moltes hores, per les tards o els vespres, els estius d'adolescent/jove, jugant a la botifarra per allà per la Franja de Ponent. I no hi ha, sens dubte, per al meu gust, cap joc de cartes més maco i enriquidor cm la botifarra.
Chapeau, Cristina, chapeau!

Martini ha dit...

Cristina, desconeixia absolutament la existència d'aquest joc, gràcies per il·lustrar-nos amb el teu acurat article. No m'estendre gaire més amb aspectes estilístics, perquè, renoi!, el comentarista predecessor ha exhaurit tot el catàleg de lloances, ben atorgades i merescudes per cert. Només espero que, un cop tombant el rebull per l'última copa blaugrana de bàsket, aquesta tempestiva moda d'usar "Chapeau" a tort i a dret se'ns passi ben aviat, perquè és un dels pocs mots de l'estimada llengua francesa que no suporto. A mi, només em fa venir al cap una historieta de Mortadelo i Filemón, "Chapeau, el esmirriau", on els dos personatges d'Ibañez les passaven canutes empaitant un singular malvat, dotat d'un barret ple d'enginys i paranys.

ALP2500 ha dit...

Bé amb molt temps lliure m'he dedicat a llegir els teus escrits, i aquest cop mira com parles de un joc que m'ha tret moltes hores d'estudi i que m'ha ajudat a passar molts mals moments li he dedicat una atenció preferent, princesa felicitats ho
podies dir diferent però no trobo que ho poguessis fer millor. una Abraçada
Peter Sevenhouse.