Benvinguts al setembre

"Entre l'ordi i la cibada, per no saber què escollir, una mula es va morir de fam en una porxada.
Així, alguna vegada, si el negoci o l'interès en un cas tan compromès ha vingut a conduir-nos,
per no voler decidir-nos, ens hem quedat sense res."


"El que s'escriu, dura; el que es diu... ningú l'atura"

dimecres, 25 de maig de 2011

Discussió continua. Polèmica servida. Bla Bla Bla

Discussió continua. Polèmica servida.




Vaig començar fa un any, més o menys a utilitzar les xarxes socials sense pensar a què em portaria tot això. Sí que sabia que, el que volia, era descobrir com i què feien els que ja hi eren. Aprendre’n el funcionament.

De mica en mica incorpores una tecnologia que et permet fer el que vulguis, tingui o no tingui interès. (per uns o altres)
Entro en una nova manera de relacionar-me. Un repte; Ser jo mateixa. Anònima. A què em portaria tot allò que començava a observar?, un nou món?, el mateix món?, el món, al final, sense distinció.

El desconeixement per part de la gent que no vol entrar a aquesta "nova tecnologia", en diuen ells, els fa dir coses com: ho considero una pèrdua de temps; altres... bestieses (molt generalitzades). Menda, ho considera una no evolució i un tancament extrem de mires, com aquell que passa la vida sense tenir en compte el que passa al seu voltant, cosa no natural, l’humà per naturalesa ha de relacionar-se, i sinó llegiu que els passa als personatges de Sánchez-Piñol a “la pell freda”.

Però la realitat és la por. És la por!?, la por a ser com un és, la por a mostrar-se públicament amb defectes i virtuts, a donar opinions, sense sentir-se superior d’entrada ..., a acceptar crítiques i a acceptar elogis ... a relacionar-se d’una manera diferent.
I parlem de web 2.0, no de penjar fotografies al facebook i felicitar els aniversaris (que també hi ha diferència).

La majoria (dels que no hi són) volen aparentar ser perfectes (no saben que ja sabem que no ho són?) i aquest mitjà no ho permet. Inconscientment, intuïtivament, no s'hi acosten, s'autoexcusen: “ tinc prou feina” ( a si?) I no en fan prou... desqualifiquen als qui les utilitzen, dóna igual la fi i el perquè. Preguntes se’n poden fer... I què aporta?. Ni un què puc aprendre? (ja ho saben tot).. En fi, per ignorància. Fàcil criticar una cosa que ignores.

Des de la ignorància  no es va enlloc.

Us invito, doncs, a deixar de ser ignorants al món i ser crítics des de l’observació, el coneixement i la interacció. No, per què sí.

Post arreglat.